Selamat Jalan, Malasia
Despres de la selva i la seva calor necessitavem una mica de refresc i vem anar a buscar els 20 graus permanents de Cameron Highlands. Pel cami, pero ens vem deixar perdre per Gua Musang en busca del bus fantasma cap a la fresca: ningu l’havia vist mai, pero existia i el vem trobar… A la nit uns crits on ens deixaven dormir (be, la Laura si que dormia) i l’Eloi va baixar a investigar i va acabar veient la final de la Champions League en una terrassa envoltat de 200 seguidors del Manchester i un de sol del Chelsea… Tots malais!
Cameron Highlands esta 1.524 m sobre el invell del mar amb un clima de fresca permanent i molt humit ideal per immenses plantacions de te i horts amb tot tipus de fruites i verdures… I milers de turistes malais en busca de poder dormir amb manta! Aixi que vem caminar per la jungla dels voltants que ens recordava molt a Nova Zelanda i ens vem passejar entre catifes interminables d’arbres de te sense suar ni una gota!
Cameron Highlands seria perfecte si no fos per l’especulacio urbanistica que pressiona l’entorn que va fer que bategessim els pobles com “l’Andorra de Malasia”, sort que el te es rentable sino encara perillaria tot el voltant. Al final ens van recollir molt amablement en cotxe mentre caminavem per la carretera ja que amecava pluja i ens quedaven 4 km fins a l’hostal… Els malais ens van demostrar un cop mes de quina pasta estan fets.
I de Cameron cap a Penang, una illa cap al nord-oest amb un gran pont que la connecta amb la peninsula, pero on la gent encara prefereix anar amb el ferry que es mes rapid. Penang es la meca de la gastronomia malaia: les influencies xineses, portugueses, hindus i de tothom que ha anat mercadejant per aqui fa que es trobin plats que no hi son enlloc mes al pais. Els dos primers dies ens va acoliir l’Ang Huah, un xines-hainanes-malai que era un belluguet: feia Tai Chi Chuan, la Dansa del Lleo xinesa, col.laborava amb discapacitats, codirigia un centre cultural xines local i encara tenia temps per intentar aprendre danses i costums hindus, hare krishna i tot el que es pugui trobar a Penang! Casa seva es el lloc mes especial on ens hem allotjat en aquest viatge, dormiem al repla al costat de l’escala entre la seva habitacio i la del seu company de casa hindu. El mes curios a part de totes les rampoines i curiositats que hi havia a cada raco era comprovar que entre ells tenien una relacio de comuna russa: es respectaven, pero mai vem parlar amb els dos alhora, eren molt simpatics i xerraires, pero nomes en solitari!
Aixi doncs cada mati anavem a fer Tai Chi Chuan a un parc del costat ple de xinesos practicant totes les classes imaginables d’aquest art: Aerobic Tai Chi, Dansa Tai Chi… I una mitjana d’edat esgarrifosament alta! A mes el parc disposava de piscina publica, aparells de gimnastica, de peses, pista de patinatge i tot el que serveixi per estar en forma i a l’aire lliure. Amb l’Ang vem aprendre els cinc llocs a Penag on es pot menjar gratis o pagant una donacio i no us penseu que era cosa de beneficiencia, eren restaurants i centres Hare Krishna que cuinen amb molt d’amor per netejar el seu karma i el teu a la vegada.
Tambe vem enfilar-nos al Penang Hill per baixar-lo amb un funicular panoramic que va resultar finalitzar el recorregut a varis quilometres d’on estavem: sempre planejant recorreguts nosaltres…
Penang: little india, chinatown, comunitat sikh, mesquites i menjar, molt de menjar per tot arreu i molt bo! El millor comiat de Malasia abans d’entrar a Tailandia… Selamat Jalan, a reveure Malasia!
A GUa Musang la meca no te perdua encara que estiguis desorientat a l’habitacio de l’hotel:
Jungla fresqueta? si, existeix!
Botes noves a 4 euros, mes barat que el Carrefour, pero com podeu comprovar son bones e? Que son per fer “SPORT”!
Cargol treubanya…
Puja a la muntanya.. De Te!
La Laura deixa el disseny i porta te per tothom:
I una mica de Bambu:
qina bona vidaa 🙂
io tmbb vuii vnii.
sort q ja s’acaven ls classes els examens i tot!
i despres festaa, vacanses 🙂
un ptunas*
És a dir, que amb un temps per aquÃ, ja heu vist molta Àsia. No està gens malament!!
Laura, està s impressionant. No serà s d’aquelles que agafaven les fulles de te amb la boca, no? Pel te dels emperadors…
Li ensenyo el cargol a en Bru (però potser seria més adequat ensenyar-li a en Pau?)
Bertonaa, i qui no se’ns acaba res, què? A nosaltres més aviat ens comença el buscat-la-via-qu-el-nen-no-te-cole.
quina ma de tè no?
avui em feu especial enveja, feia dies q no recordava q estaveu de viatje i de cop he pensat a mirar la web. Us trobo molt a faltar tontus! 😉
ja tinc ganes que torneu per fer el megapassedimatgesmundial!!!!!!! bé, això si la nova okupa de casa vostra us deixa…. 😛
per cert, teòricament esteu a mig viatje no? 6 mesos! no ens debeu algun repte?
Hola parella
Som els tiets avis que hem entrat a tafanejar al vostre viatge.
Ens agrada molt que encara estigueu vius.
Us comuniquem que la Margarida no vindrà mentre hi hagi aquestes aranyes i escorpins.
Records de la més petita l’Aina i de tots plegats
Sort que el Cesc que és aquà ens ha ajudat.
Fins aviat.
Petonets.
Fins i tot els oncles els agafara el cuquet de l´internet gracies al vostre viatge.
Bé estic molt contenta perque veig que tot us va molt be.
Una abraçada molt forta per tots dos.