laCasaGroga se’n va a voltar!

Antigues grandeses Khmer: Angkor Wat

March6

Susadei a tothom!

A pesar de ser un dels paisos mes pobres del mon actualment, Cambodja va ser el bressol d’un dels imperis mes prospers de la humanitat, l’Imperi Khmer que ocupava Cambodja, Laos, Tailandia i part del sud del Vietnam. Els cambodjans estan tan orgullosos de la seva antiga grandesa que encara s’autoanomenen khmers a si mateixos i ni Pol Pot ni els seus khmers rojos van gosar de tocar els temples d’aquella epoca.

Angkor Wat es una megaciutat-temple que marca el zenit d’aquell imperi. I es que els khmers van desenvolupar un sistema de regadiu complex i molt efectiu que va propiciar estavilitat, menjar i aigua per tothom. Aixo va fer creixr la poblacio i el poder de l’imperi i, com no el temps lliure dels seus reis-deu que -oh, sorpresa!- van decidir malbaratar els recursos economics i humans fent-se construir megatemples per autoidolatrar-se. Aquests egos van marcar el principi del final de la grandesa de l’imperi, pero han estat la salvacio per l’economia de Cambodja dels ultims 40 anys i una benediccio pels turistes. I es que quan els francesos manaven a Indoxina van “descobrir” una pila de temples i canals enormes engolits per una jungla que s’obria pas entre les pedres amb les seves arrels. La sensacio que els va produir devia ser com la de l’amiga del Mowgli quan aquest la va portar a visitar el palau abandonat que governava en Lui, el rei oranguta.

Actualment ja no cal visitar els temples a lloms d’un elefant per camins de selva i l’oferta d’allotjament es amplissima i per a totes les butxaques. Siem Reap s’ha convertit en la 3a ciutat de Cambodja (que tampoc es dir massa) gracies al turisme i, els temples d’Angkor ja no tenen la magia de ser devorats per la selva, pero us podem dir que despres de visitar la tira de temples la visita d’Angkor ha valgut molt la pena. Una visita forca completa requereix com a minim 3 dies i, a part de la calor el que fa mes mal son els 40$ de l’abonament de 3 dies (aixo a Cambodja son 60 dinars en un restaurant). A mes la conservacio dels temples va a carrec d’ajudes internacionals en la major part.

Angkor Wat es el temple principal i el simbol de tot el conjunt. Una silueta tan o mes famosa que el Taj Mahal a la India. Llacs, canals, muralles, flors de lotus i les seves 5 caracteristiques torres omplen les pintures i fotografies de la majoria de turistes. Pero les parets cobertes de baixos i alts relleus no es veuen de lluny, pero observar-los d’aprop es impressionant i inacabable.

A pocs centenars de metres es troba l’enigmatic temple de Bayon on desenes de rostres -4 per torre- t’observen a la vegada que representen diferents deitats o, com diuen alguns el rei del moment “cuyo nombre no puedo acordarme”, pero si que sabem que va ser el mes egolatre de tots. A tocar de Bayon la terrassa del elefants es ben be aixo: una terrassa plena de relleus i estatues d’elefants amb els seus “mahouts” i guerrers reials que demostren la importancia que aquests animals van tenir fins no fa gaire.

Mes endavant, un parell de temples mes enlla, es troba el temple de Ta Phrom. Es un dels top-ten en les visites d’Angkor. Els conservadors dels temples encara no han fet una neteja exhaustiva de bosc i els arbres continuen acomodats sobre els murs, galeries i sostres destruits en un equilibri impossible. Les arrels es colen i obren espais entre cada pedra. Aqui dona la sensacio que aquests temples tenen milers d’anys quan en realitat son no gaires segles. Aquest especialment es encara mes popular perque l’Angelina Jolie s’hi ha passejat varies vegades vestida d’exploradora fatal a les pel.licules de Tom Raider.

El segon dia vem fer una volta mes llarga per visitar altres temples del voltant. A pesar de no ser tan refinadament decorats i/o enigmatics, son igualmnt majestuosos i permeten tenir una visio panoramica de tot el conjunt quan t’enfiles a les seves piramides vigilant de no caure o fondre’t sota el Sol criminal de Cambodja.

El tercer dia el vem dedicar anar vint quilometres enlla de Siem Reap per carreteres de pols infinita fins a Banteay Srey, un temple molt petit on sembla que algu es va oblidar que tenia uns escultors treballant i aquests es van recrear en la seva feina assolint una perfeccio tecnica i estetica que no haviem vist fins ara en tot el viatge. 20 kilometres mes i 3 centimetres de pols trepitjada a sobre, el petit temple de Roulos es pot dir que el vem veure des del tuk-tuk mentre degustavem l’aigua d’un coco tendre.

A Siem Reap la Laura finalment es va poder treure de sobre una urticaria que arrossegava des de feia 5 dies i que cap dels metges que haviem visitat havia trobat el tractament adequat. Meravelles del turisme fan que en aquesta ciutat disposin d’un dels hospitals mes moderns del sud-est asiatic i car com els millors d’Europa. Visita + analisi de sang + medicines = 239$. Fa 5 anys segurament aixo hagues acabat amb el nostre recorregut per Cambodja peruqe no hi havia atencio medica de qualitat. Actualment i com podeu comprovar aquesta atencio esta reservada a turistes rics o ben assegurats com nosaltres! Ens vem alegrar de trobar-lo pero no vem poder evitar sentir una mica de vergonya sabent quanta gent ho necessita, els hi va la vida i mai podran tenir-la. Fins i tot vem coneixer uns catalans que van estar retinguts 4 hores en un hospital d’aquest tipus fins que l’asseguranca va garantir el pagament: “no money, no honey!” com diuen per aqui…

Per cert, l’urticaria de la Laura ha desaparegut enterrada sota els temples d’Angkor!

Angkor Wat: