Sawadee krap/kha a tothom!

BANGKOK 1.
Durant la nostra segona visita a Bangkok, hem fet basicament tres coses. La primera i mes important es retrobar alguns amics i fer-ne altres de nous. On hem estat millor es a casa de la Leire, la neboda de la Teresa i en Johan (els bascos que ens van cedir les seves places al Milford Track a Nova Zelanda). Amb la Leire hem compartit uns dies a casa seva ocupant el seu menjador dormint a l’estil Thai amb matalas finet al terra. I, aquesta vegada, tambe hi era els seu xicot, en Tom, un noi alemany que treballa a Bangkok fent classes d’alemany a tots els Thais que vulguin aprendre’l a l’institut Goethe de Bangkok. Amb ells vem fer un intercanvi culinari (truita de patates per part nostra i embotit del bo per part seva), ens van ensenyar llocs de Bangkok del dia a dia que no coneixiem i amb els amics thais d’en tom i amb ell tambe, l’Eloi va fer uns partidets de futbol-sala nocturns. Ja estem fent calculs sobre quan i com podem tornar a Bangkok per trobar-los de nou!! Eskarrikasko!!

L’altre nou amic que vem fer va ser en Charles Roger a qui vem contactar a traves del Couch Surfing. En Charly es un noi de Camerun que fa classes d’angles durant el dia a una escola publica i els caps de setmana es Dj a varies discoteques. Gracies a ell (o per culpa d’ell) vem passar una de les experiencies mes estranyes que hem viscut fins ara i la primera vegada que ens haguessim volgu fer invisibles en aquests 8 mesos. Us l’explicarem a l’apartat Bangkok 3!

BANGKOK 2.
Com ja deveu haver llegit o vist a les noticies a Tailandia hi ha hagut unes protestes en contra del govern. Nosaltres ja les vem viure la primera visita a Tailandia, pero aquesta vegada hi hem estat mes a prop i us podem dir dues conclusions: la priemra es que a Tailandia la crispacio politica no afecta gens ni mica la vida de la gent ni la seva alegria. Mentre a un carrer s’estaven manifestant desobeint l’estat d’emergencia decretat per l’actual primer ministre, al carrer del costat la gent anava com si res i, fins i tot, et podies passejar entre els manifestants que gustosament et saludaven somrient i t’explicaven la seva versio dels fets gairebe sense demanar-los-hi!

La segona conclusio es que si be hi va haver una nit de fets violents amb un mort i tot i que van bloquejar algun aeroport menor del sud de Tailandia, la integritat fisica i la majoria de calendari de vacances de tots els visitants, amb prou feines es va veure afectat per aixo. Pero si un llegia la premsa catalana, es deduia que a Tailandia era perillos sortir a comprar el pa i que la policia estava per tot arreu demanant papers a tothom. Aixi doncs com que la nostra experiencia es tan contraria al que llegiem, aprendrem a fer menys cas al que diuen els mitjans; Ens sembla recordar una gran i civilitzada ciutat on els seus treballdors van bloquejar l’aeroport a la brava o disturbis greus produits durant la celebracio d’algun titol esportiu per una aficio que se les dona de civilitzada? Hem llegit per part de testimonis de turistes i gent que opinava des de Catalunya que els Thais son gairebe una gent per civilitzar i molt perillosos… A Tailandia es gaudeix d’una llibertat personal mes gran de la que creiem gaudir nosaltres a casa nostra. Son sensibles amb la resta de la gent (excepte quan els poses al volant d’un vehicle, alla no hi ha normes -altra vegada occidentals- que valguin!) i d’una maduresa politica i de pensament considerable (nomes el Rei els te encegats i enamorats) que saben de quin peu calcen els seus politics. De tots els paisos on et pot enganxar una revolucio, nosaltres voldriem que ens agafes a Tailandia, prenent daikiris a la platja com en realitat feien la majoria de turistes “ultratjats” que donaven la seva opinio als diaris.

BANGKOK 3.
Les experiencies extraordinaries van ser dues: assistir a les protestes i parlar amb alguns manifestants i, la mes kafkiana -o en aquest cas budista- de totes va ser el mati que vem passar en una ciutat-temple a les afores de Bangkok.

El nostre amic Charly ens havia convidat a una sortida amb ell i alguns dels seus companys professors a una visita a un temple de les afores i parlar amb uns monjos budistes. La cosa pintava interessant, pero va comencar a ser estranya quan ens va demanar venir vestits de blanc. Mes estranya quan el diumenge a les 6 del mati quan ell sortia de la discoteca, es va adonar que estava massa cansat per anar-hi i ens va dir si voliem anar-hi de totes maneres. Pero del tot especial va resultar quan ens vem trobar enmig d’un autobus ple de gent vestida de “blanco nuclear” fent cants budistes preparant-se per l’arribada al temple. Si un autobus ja era forca gent, quan vem arribar van resultar ser 10.000 persones (si, si, 10.000!!!) que cada diumenge es trobaven a una mena de megapolis budista amb un temple en forma d’OVNI gegant recobert amb mes d’un milio de minibudes daurats i un amfiteatre ple de monjos asseguts en postura de meditacio. Laura: “on ens hem ficat Eloi?”. Eloi: “No ho se, pero quan tornem ens carreguem el Charly i fem que sembli un accident”. Al final van ser tres hores matutines de meditacio -acomodats a la zona falang VIP, es clar-, ofrena de menjar a un monjo, varis donatius i visita al “Buda-Aventura” del Dhammakaya Buddhist Center (no en som experts, pero funcionaven una mica com una secta…), vem tenir la sort que una senyora tornava a Bangkok amb una minivan, de super-luxe val a dir, i es va oferir a portar-nos; El que a Buda li va portar anys de practica per aconseguir-ho, a nosaltres ens va arribar alla mateix: la illuminacio i el cel se’ns van obrir de cop i vem poder tornar abans d’hora despres de prometre que ens mirariem els cursos de meditacio i que estudiariem la proposta d’obrir un centre Dhammakaya a Barcelona (es veu que encara no n’hi ha cap per la peninsula, a diferencia de Franca, Italia, USA, etc. Poeu consultar la seva web: http://www.dhammakaya.or.th). La dona i la seva familia van resultar ser molt amables i encantadors i ens van deixar davant de casa la Leire on amb un banyet a la piscina comunitaria ens vem refrescar les idees!

I aixo es tot de Bangkok aquesta vegada. Es possible que hi tornem abans de tornar a casa perque es un punt de connexions de transport molt convenient i estrategic, perque tenim pendent un Thai-massage tradicional i, a mes, no descartem haver de portar la camera de nou a reparar… Que ens te contents la nostra “amigueta”! A Canon fins hi tot ens van fer un descompte a l’ultima reparacio.

Com que anem endarrerits amb el blog i suposu que tots esteu impascients per saber coses de la Xina, aquesta vegada no posem fotos i aixi ja podem seguir rapidament amb la propera entrada!