Sa Wat Dee a tothom!!
(Hola a tothom en thai -es pronuncia sauatdii-)

Com que anem endarrerits amb les entrades del blog, aquesta que esteu llegint ara parla de la nostra estada al sud de Tailandia des del 30 de maig al 8 de juny. Sense haver pait encara tot el que ens haviem cruspit a Penang (Malasia), ens vem embarcar en una minivan en direccio a Krabi, la nostra entrada a Tailandia. El viatge el podriem titular “el joc de les furgonetes”. Un cop a dalt de la furgoneta a Penang, el que venia era un pujar i baixar d’ella abans de la frontera, a l’aduana Malaia per segellar la sortida, a l’entrada a tailandia per segellar la visa d’un mes gratuita i un cop al pais, canvi de furgoneta i companys de viatge continus sense cap explicacio previa i esperant que tot sigui legal i no et portin ves a saber on! Sortosament vem arribar a Krabi sense problemes.

Un cop entres a Tailandia ja es veu que la cosa sera diferent a Malasia perque aqui l’angles es parla menys que a Calaf (excepte als llocs megaturistics) i als que “sapik ingris” no se’ls enten gaire!! Com a anecdota us direm que “we are not from spain”, sino que som de “sapan” i nosaltres que creiem que ens prenien per japonesos i deiem: “Japan no! Spain!!” En fi, que el poc malai que sabiem ha passat a ser inutil de la nit al dia!!

A Krabi vem confirmar que la diferencia entre els allotjaments malais i thais es bastant gran: pel mateix preu o mes barat tens una habitacio per on pots caminar amb bany i lavabo per tu solet! Pero per altra banda a l’hora de sopar vem haver de retornar al recurs d’assenyalar el plat del vei o la safata corresponent esperant que no piqui gaire… Despres de cinc mesos viatjant tens la sensacio que el que vas fer ahir en realitat fa tres anys i nomes compta l’avui i els horaris del transport de l’endema. Aixo provoca petites crisis que s’obliden despres de la primera activitat interessant al nou pais. A Krabi aquesta activitat va ser l’escalada i ens vem apuntar a un dia de paret amunt, paret avall amb un guia d’Ao Nang, un poble coster prop de Krabi. Escalar a Tailandia no es gaire diferent -tecnicament parlant- de fer-ho a Catalunya, pero quan ets a dalt i gires el cap topes amb aigues cristallines, sorra blanca i illots de pel.licula de James Bond. Per aixo molts escaladors del mon sencer estalvien per venir a escalar aqui cada any.

Despres de deixr-nos la pell a les parets costeres de Rai Leh i dormir en un bungalow a Ao Nang Tailandia ja ens era familiar i estavem llestos pel nostre proper desti: Ko Phi Phi (pronunciat Ko Pi Pi). Quan t’embarques en un ferry cap a Ko Phi Phi de seguida veus que veuras mes esquenes vermelles i catxetes de gimnas de Londres i Berlin que no barques de pesca tailandeses: es com Salou, pero amb paisatges paradisiacs. Actualment la vila de Phi Phi esta a mig reconstruir degut a la devastacio provocada pel Tsunami de desembre de 2004, tot i aixi la moral dels Thais que hi viuen sembla intacta. La vila es un laberint de carrerons plens de botiguetes de pantalons de pescador, escoles de submarinisme, guest houses, hostels i restaurants dificil de caminar per l’afluencia de gent i les bicicletes i carretons dels paletes que demanen pas cridant: “Pi Piiiii!!!” (i no es broma).

La decepcio mes gran de les paltges tailandeses es la pila de turistes i la pila de porqueria que hi arriba: no es que l’aigua sigui bruta, perque es transparent i plena de peixos confiats, sino que la febre del plastic i derivats del petroli i la costum dels Thais (i guiris rapidament integrats) de no fer servir les papereres fa que les onades i les corrents vinguin plenes d’aquests residus. Les fotos enganyen!

Pero com que tampoc som animalons de platja ens vem apuntar a dues immersions a prop de la famosament cinefila “The Beach”, a Ko Phi Phi Leh (Illa Petita de Phi Phi). Al ser epoca de monsons l’aigua es una mica terbola i sovint has de canviar de direccio per esquivar les corrents, pero aixo no et priva de veure peixos de totes mides i colors, corall i serps submarines. Nomes se’ns va escapar de veure el Di Caprio i un Tauro-Balena de 6 metres que nedava per alla i que va meravellar a dos submarinistes que anaven en el nostre vaixell. El Tauro-Balena es el peix mes gran que es coneix, es de la familia dels taurons pero s’alimenta filtrant els petits crustacis que suren al mar, com les balenes. Per aixo algun espavilat li va donar aquest nom…

L’endema un altre ferry ens deixaria a Phuket, la illa mes gran de Tailandia i desti turistic per excel.lencia. A Phuket ens va acollir en Pico i la Sao, un alemany i una tailandesa membres del projecte Couch Surfing. Viuen a Ra Wai en un xalet allunyat del soroll on nosaltres vem estar-hi com a casa i, a sobre, ens va passejar en Sidecar pels voltants i vem compartir un sopar de crancs fresquissims amb els seus amics. A Phuket a mes vem tornar a veure el metge perque l’Eloi, amb el seu afany recol.lector de vida microscopica, portava uns hostes especials des de Malasia sota la pell de la planta del peu. Els amiguets en questio son uns parasits intestinals dels gossos anomenats: Larva Currens Cutanea que per accident i per desgracia seva no va anar a parar a l’interior de la Lassie, sino a l’epidermis de l’Eloi. Quatre pastilles i el cuquet ja era historia perque, tot i que inofensiu, pot fer bastanta picor!

A Phuket la Sao ens va confirmar que “Eloi” pronunciat en Catala “Aloi” en Thai vol dir “delicios”, cosa que la Laura no cal dir que ja sabia. Un bon punt de partida per lligar a Tailandia (encara que si ets un “farang” -el “guiri” a Tailandia- no sembla gaire dificil), aqui les dones no es tapen com a Malasia i la seva feminitat ressalta mes, pero cal anar amb compte perque si son massa femenines o bufones com a nines, el mes probable es que tinguis davant un Lady Boy i no una bellesa Thai llegendaria.

De les platges de Phuket cap a les muntanyes de Khao Sok, un dels parcs naturals mes antics de Tailandia. Arribar a una selva en epoca de pluges pot ser bastant avorrit, pero per sort el dia va aguantar. Els parcs aqui son selves com a Malasia, pero per fer els camins no tens gens informacio previa, sospitem que es perque hagis de contractar un guia per fer un cami que el podria seguir qualsevol amb una mica d’experiencia al bosc. A mes l’acces al parc es mes car, encara que qualsevol carnet -i amb la cara de post-adolescent que tenim- cola com a carnet d’estudiant i pagues la meitat. Com que la majoria de camins eren tancats vem resseguir el riu atents a la possible presencia d’elefants, ossos o tigres. Esperant trobar els primers i esquivar els altres, pero ni uns ni altres ens van honorar amb la seva presencia.

Des del parc un bus ens va portar a Surat Thani, una petita ciutat treballadora i capital de provincia del mateix nom. Pero fa temps que ens hem adonat que la bellesa de viatjar no esta en veure coses i coses i fer moltes fotos, sino en descobrir nous paratges naturals o urbans sense seguir la guia de viatge i trobant-te amb la gent de cada lloc: passejant pels seus carrers, comprant a les seves botigues i, sobretot, compartint taula i menjar amb ells mentre intentes fer-te entendre amb molta voluntat i mimica. El nostre pla era acostar-nos a les illes del sud-est de Tailandia, pero una averia a la camera ens va obligar a anar directes a Bangkok amb una parada a Chaiya: una de les poblacions mes antigues de Tailandia i mes actives espiritualmetn amb varis temples budistes en ple funcionament. A Chaiya no hi ha gran cosa a fer mes que captar el pols rural de Tailandia i passejar per alguns dels seus temples.

Ara si que ja estavem preparats per afrontar la jungla de bangkok, pero aixo sera en la propera entrada…

Peixos que caminen pel fang? Tot es possible a Tailandia…

Penjats a la costa:

Platges i illots per donar i regalar:

Vista des de la cova:

Capvespres a Ko Phi Phi…

No precisament solitaris!

De cap a l’aigua en busca del Tauro-Balena (potser cap per avall ens el trobem!):

A Tailandia ho tenen tot a punt per si de cas:

Velocitats inesperades a Phuket:

En Pico, la Laura i el sidecar mes famos de Phuket: