Sabadee a tothom! (a Laos saluden gairebe igual que a Tailandia).

Doncs si, com ja anticipavem a l’ultima entrada, ja som a Laos i podem dir que aquesta vegada si que es nota que estas a una latre pais amb un nivell de desenvolupament bastant inferior a Tailandia o Malasia.

Per comencar la nostra aventura a Laos vem contactar previament amb un couch surfer a Vientiane, la capital del pais. En Sorfi es un noi de Benin ( l’Africa) que fa deu anys que viatja treballant per l’associacio de la francofonia, una organitzacio que vetlla pel manteniment de la llengua i cultura franceses a tots els paisos que en algun moment o altre formaven part de la grandeur veina de Catalunya. Actualment ensenya frances a la universitat publica de Laosi viu a una de les casetes de dues planes assignades als professors del campus de la facultat d’enginyeria. Vem passar 4 nits a Vientiane dormint a l’estil Lao: un matalas finet al terra i un coixi.

A Vientinane era la nostra segon oportunitat per aconseguir tres mesos de visat a la Xina, pero tampoc va poder ser, tot i que el funcionari de l’ambaixada era molt simpatic i atent (l’unic que hi ha al mon es a Laos…) que va aixecar els bracos i va fer un “Oee!” quan va veure el passaport espanyol (de veritat Espanya ha guanyat l’Eurocopa??). En fi esperem que a la tercera vagi la vencuda i aconseguim el visat de tres mesos! A mes vem allargar el visat de Laos 15 dies mes dels 30 que teniem i amb dues bicicletes llogades de fabricacio xinesa i uns seients horribles vem recorrer la ciutat amunt i avall.

Vientiane es de la mida d’Igualada, pero es la capital. Es mes aviat petiteta, poc habitada i amb serveis una mica menys que Igualada i tot (excepte per la quantitat d’edificis oficials), pero culturalment es curiosa la influencia francesa dins d’un pais budista amb el caracter obert i comercial asiatic. Pero veient que la capital es com es, ja es podia endevinar el que la resta de Laos ens depararia. De totes maneres i, segons les referenciaes de gent que havia estat aqui anys abans i la guia Lonely Planet (pirata fotocopiada en color, es clar), hi ha molts diferencies i suposem que esta evolucionant rapidament i aixo es nota en la qualitat dels allotjaments -sorprenentment bona-, la quantitat de caixers automatics internacionals i altres coses, pero sobretot en els preus que pugen. Encara i aixi, el 80% de la poblacio viu en cases de fusta i bambu sense serveis (except algunes omnipresent i enormes antenes de TV, scooter xinesa i 4WD japones).

Tambe aqui vem poder confirmr que els Lao segueixen allo de: “todo lo que corre, nada o vuea, a la cazuela”. Al mati pots veure la gent de les cases o restaurants que surt a collir plantes, fulles, flors i altres que mai hauries dit que es poguessin menjar o fossin nutritives. Tampoc hauriem dit que les viscerre del pollastre donaven per tanta carn i, molt menys, que n’acabariem devorant per sopar acompanyat de l’estrella de Laos: el Kow Nee.o (couniau), l’arros adhesiu, pero que tothom en diu “sticky rice”. Es un arros cuinat al vapor amb una cistella de vimet que es compacte, cruixent i el favorit (per barat, es clar) del pais. Tot i aixi, a l’hora de menjar les paradetes del carrer i les entrades obertes d’algun restauran i cases particulars, son els llocs on anar si vols tastar el sabor real de Laos: sopes, verdures desconegudes, visceres, herbes i plantes diverses, peix, pollastre, porc i, mes cap al nord, gos, rata, rat penat, serp i insectes varis son els que els dona energia per la vida durissima del camp sota la pluja, un Sol abrasador i unes tempertatures qu no baixen dels 25 graus en el millor dels caso (excepte a les muntanyes). El funcionametn es simple: vas al taulell on hi ha gaires cassoles tapades, les obres, mires el contingut i demanes les que t’agraden! A mes, om que no estan orientades als turistes, no et cobren ni la meitat i el somriure es de veritat. Avis per futurs viatgers: gels, sucs de fruita i aigua de l’aixeta es millor no tastar-los a Laos, fins i tot la gent d’aqui compra unes garrafes tractades d’uns 30 litres i el gel… Quan has vist el senyor del gel tallar les barres gegants directament al terra per on passen els vianants humans o no, prendre’s un delicios fruit shake que tant be va per la calor, esdeve un esport de risc una mica alt.

El diner de Laos el Kip, te tant poc valor que no enfan ni monedes ni te’l canviaran fora de Laos, el bitllet mes petit es de 500, seguit de 1.000, 2.000, 5.000, 10.000, 20.000 i 50.000. Una ampolla d’aigua tractada d’un litre costa 2.000 kips i pots dinar a partir de 5.000 fins a 20.000 kips per persona (de mes a menys casola). O sigui que una persona pot viatjar per Laos amb uns 200.000 a 400.000 kip al dia (1 euro=13.782 kip). O sigui que la cartera fa un embalum considerable amb tant bitllet i el calcul de preus una mica complicat. A Laos es fa molt evident que et volen cobrar mes que els locals, pero es dificil de saber perque els bitllets son molt iguals i no sabem dir que paga la gent d’aqui. A vegades es divertit perque demanes el preu de qualsevol cosa i et diuen: “4.000 kip” i tu amb els dits fas: “posa-me’n 2” i ells interpreten que estas regatejant i et baixen el preu. Altres vegades et diuen: “20.000 Kip”, pero aixo vol dir que els paguis amb un bitllet de 20.000, pero que el valor es 16.000 i et tornen 4.000 de canvi que no esperaves. Altres vegades fa enfadar una mica perque es passen de rosca amb el preu i dones mitja volta. Encara ens queden uns dies per acabar d’agafar la mida als Lao amb els negocis, pero com sempre el millor es sortir dels cercle turistics o carres principals.

A Vientiane tambe hem apres que els Lao no son precisament politics. El govern dels EUA van fer una donacio de material de construccio per un nou aeroport que el govern local va acceptar i van fer un… Arc de Triomf magnific i gegant a una centrica avinguda de la ciutat. Els americans despres de bombardejar durant 9 anys Laos durant la guerra del Vietnam (ja us ho explicarem la historia mes endavant), no van tenir la vergonya de protestar.

I nosaltres, vistos temples, arc de triomf i fer les gestions corresponents vem donar per tancada la visita a Vientiane i vem continuar cap a Vang Vieng. Per cert, hem conegut uns francesos que venen des d’Estrasbourg amb bicicletai acaben el mes que ve a Bangkok. Tenen un blog i podeu fer donacions per escolaritzar nens de Tailandia: http://www.strasbourgbangkok.free.fr (nosaltres tambe acceptem donacions pels nens del Bruc de 30 anys que viatgen).

L’Arc de Triomf “patrocinat”:

La humitat fa que els temples semblin mes vells del que realment son!

Ballarines tradicionals Lao: