laCasaGroga se’n va a voltar!

Deltes i illes: Mekong i Phu Quoc

February13

L’hem creuat entre Laos i Tailandia dues vegades, l’hem vist gairebe neixer a la Xina i, a Vietnam voliem veure’l descarregar el seu precios liquid al mar. I es que la historia del sud-est asiatic i l’aprovisionament mundial d’arros tambe, van lligats al riu Mekong. No fa tant era la unica via per arribar al mar des del nord de Laos i, tot just arribar a Vietnam, es bifurca en multiples branques i ho inunda tot, formant un dels deltes mes extensos del Mon.

Per veure’l vem passar de tours, mercats flotants i altres parafernalies turistiques i ens vem acostar a un parell de pobles no gaire visitats per explorar els voltants amb l’ajuda d’una moto o caminant. Primera parada: Sa Dec, on buscant hotel vem poder felicitar uns nuvis despistats que esperaven els convidats a la porta del banquet vestits de blanc immaculat i enganxant cors de paper a tot el que passava per fer-se una fotografia. Pero Sa Dec no va resultar esr massa atractiu i ens vem dirigir a Tra Vinh, mes a prop del mar que vem veure despres de fer un trajecte amb moto forca interessant entre camps d’arros i sindries. En aquesta zona encara avui en dia hi viu molta gent Khmer (originals de Cambodja) ja que aquest delta va ser annexionat pel Vietnam per desgracia del desenvolupament de Cambodja i la rao per la qual es el primer exportador mundial d’arros del Mon. no sabem si es la falta de costum, la vida diferent de la regio o que sud i nord son diferents, pero els nievlls de cordialitat i hospitalitat han estat per nosaltres els mes alts de tot Vietnam i uns dies de lenta i minuciosa exploracio del Delta segur que ens haguessin deixat moltes anecdotes i es que, a mes, es una zona on encara pots agafar el bus que vols i moure’t amb els mateixos medis que la gent local. Pero teniem al visat a punt a punt d’extingir-se i la imrada posada a Phu Quoc, una illa que prometia paradisiaca i que s’havia de visitar abans que la maquinaria del turisme Nam la tranformes massa i a pitjor.

Per anar a Phu Quoc s’ha de parar a Rach Gia per agafar un vaixell rapid que t’hi porta. Un Hydrofoil es un vaixell que es mou propulsant aigua com si es tractes d’una xucladora gegant i que permet agafar altes velocitats. la pega es que mentre fa aixo i degut al tamany petitet del vaixell tambe s’inclina gairebe 45 graus i salta com un salmo! Tres hores en una andromina d’aquestes deixen moltes bossetes de plastic plenes de “restes retornades a la superficie” al cubell de la brossa… Pero el mareig del vaixell se’t passa de seguida quan et maregen els conductors de taxis i minivans que et porten “very cheap” a l’hotel. El nostre de barat res de res, pero es va portar com un amic acompanyant-nos amb cotxe i a peu fins a trobar un hotel mes que decent per un preu fora del sindrome “Happy New Year” i a la vegada ens va proporcionar una moto de lloguer de qualitat per recorrer la illa durant dos dies. Aixi doncs vam banyar-nos en platges solitaries, blanques i cristallines, recorrer la costa amb moto mentre un sol enorme i vermell s’amagava a l’horitzo, coneixer nens que vivien en casetes de bambu a tocar de les onades, punxar una roda i empenyer la moto uns quilometres on la dona ens oferia enportar-nos la filla adolescent a fer una volta… Pero tot plegat va resultar ser molt interessant i relaxant -aqui els vietnamites porten una marxa mes tranquil.la- i un comiat perfecte despres d’una visita un xic tensa a Vietnam.

De Phu Quoc no ens quedaria altre remei que tornar a rach Gia amb un Hidrofoil, pero aquesta vegada vem preguntar si en tenien de menys agitadets, no era aixi, pero ens van dir que a la tarda la mar es mes tranquil.leta i tos els fluids van romandre on calia. D’alla cap a Chau Doc a frontera amb Cambodja, d’on agafariem un vaixell l’endema per creuar la frontera. Pero pel cami una parada a un poblet flotant i pesquer per malgastar sense remordiments els ultims Dongs que ens quedaven a la butxaca!

Canals i camps de sindries al Delta del Mekong