laCasaGroga se’n va a voltar!

Gairebe, gairebe el Tibet: l’oest de Sichuan

November25

Dashi Tele a tothom!

En tibeta “fortuna i felicitat” pero a la practica es fa servir per tot. Dient Dashi Tele t’obre moltes portes i somriures al Tibet… i tambe a Sichuan. I es que Sichuan no es una provincia xinesa tipica, l’oest de Sichuan sembla mes el Tibet que no pas la Xina i es parla tibeta mes que el xines i la gent es totalment diferent fisicament. De fet es dificil trobar algun xines de la etnia Han (el xines que tothom te el cap) regentant algun negoci i, si el trobes, crida mes l’atencio que un guia turistic de Beijing amb el seu megafon.

Nosaltres com que anem molt endarrerits i aquestes setmanes a Sichuan donarien per un nou bloc, hem decidit encabir-ho tot en una sola entrada a veure si ens posem al dia… I la primea parada va ser:

Danba

Els amics de Chengdu ens va fer una bona llista de llocs i activitats per disfrutar de l’oest de Sichuan i, Danba semblava la parada ideal. Durant el viatge (unes 11 hores de bus) la carretera s’enfilava per muntanyes i gorges estretes que anunciaven un paisatge totalment nou i les cases canviaven les teulades ovalades per les totalment planes cobertes de blat de moro assecant-se al Sol. Danba es un poble com El Bruc, pero no gaire maco, envoltat de petits pobles tibetans encantadors. En teniem un a la llibreta, pero com sempre el viatge va fer un gir inesperat i 4 turistes xinesos anomenats (atencio als seus noms anglesos) David, Poison, Weekend i Claire ens van proposar compartir el lloguer d’un xofer per anar a un petit poblet l’endema i alla ens tenieu fent bots dins una mini-mini van, muntanya amunt, i baixant a empenyer quan era massa dret el cami fins a:

Dangling

Si, si, si… A la Xina hi ha pobles petits! Aquest concretament tenia unes 10 casetes totalment tibetanes: parets de fang, finestres (poques) de fusta de colors vivissims i palla i blat de moro per tot arreu. Nomes arribar sembla ser que hi havia uns manatials d’aigues termals a 2 km, cosa que als nostres amics els semblava molt lluny i com que es feia fosc ho vem deixar estar. A la nit un sopar excel.lent i a passar fred al dormitori dels convidats de la familia del cap de la vila o “Tibetan house of model family” que anunciaven a la porta de la casa.

Al mati ensellaven els cavalls que ens pujarien fins al llac Hulu a uns 3900 m d’alcada. Un cavall tibeta no es precisament un gegant i l’eloi semblava un cowboy del playmobil mes que no pas el Lucky Luck, pero van fer el fet i ens van portar fins gairebe el llac, -oh, sorpresa: per 10 yuans extra et portaven fins a la mateixa vora, pero vem decidir caminar- que podeu jutjar vosaltres mateixos per les fotos. A la baixada vem recuperar els cavalls i fins a casa de nou, una bona experiencia.

Tornada a Danba la mateixa tarda, que va ser mes rapida ja que era baixada, dormir i seguir amb els mateixos companys de viatge fins a:

Dagong

A aquestes alcades ja erem una petita familia tots 6 i el conductor, i les rialles eren una tonica general. De cami a Dagong parades fotografiques de paisatge i visita a Daofu, un temple tibeta en actiu amb l’advertencia de no parlar o fotografiar els monjos perque es veu que et demanen cales per tot… Quins budistes! Al final no va ser tan greu i el temple era, com tots els que veuriem a Sichuan, fascinant, ple de racons i detallsde color per tot arreu. Les parets son plenes de pintures de mil detalls i escenes curioses i per tots els racons de l’interior dels temples, bitllets (de poca quantitat) dipositats pels fidels que esperen veure complerts els seus precs de bona fortuna i felicitat.

Pero Dagong no se’ns oblidara per varis motius: el primer es perque la diversio amb el grupet era continua, pero l’ambient del poble era molt mes que especial… Una senyora ens servia yogurt de yak i galetes a la sala de casa seva, plaques solars escalfant teteres al carrer, la gent donava voltes al temple fent girar els molins d’oracio sempre en sentit a les agulles del rellotge, monjos, homes i dones amb vestimenta tibetana es passejaven pel carrer fent-se bromes, encaixades de mans interminables i abracades mentre seguien caminant a plena rialla, sales de billar america per tot arreu aplegaven jugadors i espectadors, pintxos de patata i/o carn s’oferien per tot arreu i vehicles de tot tipus passaven a forca velocitat per dins del poble, a l’estil “neng” motorista del Bruc, esquivant obstacles humans, animals o mecanics -qualsevol cosa menys frenar-. A Dagong dona la sensacio que ningu treballa, pero ningu para quiet fins que el Sol se’n va i la foscor ho silencia tot. Es aquesta hora quan en David aprofita per “esquilar-nos” jugant al Mahjong (moltes gracies per ensenyar-nos a jugar Joan) perque els xinesos no saben jugar sino es amb diners, pero ho compensava l’endema convidant-nos a esmorzar i a pintxos entre hores dient-nos “It’s not my money, it’s yours!” i ens petavem de riure… La Weekend i la Claire son dues noietes de 22 anys que van sortir de Chengdu amb 1000 yuans (100 euros) a la butxaca disposades a passar el maxim de dies fora, jugant al Mahjong tambe van perdre uns calerons i despres van haver de fer mes esforcos regatejant per comprar-se alguna coseta.

Pero si una cosa vem aprendre amb en David i la seva xicota va ser regatejar amb categoria i en xines. Nomes dir-vos que per sino fos poc amb l’instint natural xines, en David a mes a mes es advocat a la provincia de Guangdong (Canton). En una altra sortideta a cavall va regatejar tant el preu que el cavall es va prendre la revenja tirant-lo a terra sense mes consequencies que un ensurt i una bona petacada. I despres de canviar-nos dos cops de cotxe en 5 minuts anavem de cami de:

Xin Du Qiao

Aqui nomes haviem de fer nit per esperar el bus, pero despres de passar la tarda de compres amb els nostres amics, ens vam acomiadar d’ells i vem tenir una petita trifulca. El nostre bus passava a les 8 del mati pero a les 7 ja estavem esmorzant i demanant els bitllets que no ens volien vendre fins que arribes l’autobus. A les 8.30 el buspresenta amb nomes 4 places lliures per 5 aspirants i la senyora que feia una hora que ens deia “despres, despres…” ens va fer passar de primers a ultims i ens deia que nomes quedava una placa lliure. Despres de protestes en xines i renecs en catala ens vem amotinar i ocupar l’autobus seient al passadis davant el desconcert general. Al final va apereixer un altre bus (no programat) que tambe anava al nostre proper desti, Litang, amb unes places lliures i ens vem acomiadar de la senyora ressant un altre rosari en catala.

Litang

Aquesta ciutat passa per ser un dels assentaments humansa mes alcada sobre el nivell del mar, uns 4000 m, i es un prat pla enmig de muntanyes terrosses i pelades. Una de les activitats mes buscades es la d’assistir en un enterrament celestial…. Que es aixo? Segons els nostres amics fets a Daocheng posteriorment, l’Anna i en Tim de Bristol que van assitir a un el descriuen aixi en angles:

My body is dead, my soul is gone. The ground is hard, and I can be of more use above it. Take this lifeless meat and chop it into pieces. Mash the pieces between axe and stone, mixing them with tsampa. When this is done, crack my skull and do the same with what is within. Then walk away, and leave the birds and animals to fight for their share; for they were people once, and maybe I will be a bird or animal to come.

I en catala vindria a ser:

El meu cos es mort, la meva anima ha marxat. El terra es dur i puc ser de mes utilitat a la superficie. Pren auqetsa carn sense vida i fes-la a bocins. Aixafa aquest bocins entre destrals i pedres, barrejant-la amb Tsampa (una farina tibetana). Quan estigui tot llest, trenca el meu crani i fes el mateix amb el que conte. Despres allunya’t i deixa que ocells i els animals competeixin per la seva part. Per allo que va ser una persona i potser esdevindre un ocell o un animal que encara ha de venir al mon.

Nosaltres preferim els tibetans amb l’esperit envasat i comunicatiu i ens vem fer un tomb pel poble i pel monestir lama a 10 minutets caminant. El poble es mes aviat lletjot, pero el color, olor, soroll i moviment de la gent es un teatre com el de Dagong. El monestir de Litang es el tipic tibeta de Sichuan: un edifici principal renovat i relluent per dins i per fora, una residencia de monjos que fimbreja de mantres tot el dia i el petit, original, antic i oblidat del darrera de tot i, en aquest, resulta que hi havia passat uns anys el Dalai Lama actual, aquell que va esgotar les entardes al Forum 2004 (o al final els xinesos no el van deixar parlar?) i que ara acosta posicions amb el govern xines a veure si poden conviure millor. No sabem si podran, pero el que si sabem es que la seva antiga habitacio la cuida com pot un monjo vetera i simpatic (hello? ok! per tot arreu) que no deu disposar de gaire pressupost, pero molt bona intencio i veneracio pel personatge del Dalai Lama.
Pero en les ultimes hores a Litang coneixeriem un dels personatges mes lamentables, un conductor que l’hem rebatejat com “el bandarra”, sobrenom que li vem ensenyar a dir i que encara deu repetir ara.

Anant a agafar el bus cap a Daocheng (un poble del qual no sabiem gairebe res i tampoc surt a la guia…Oh my God!) els enessims oferiments de xofers se’ns acostaven. Com que teniem temps vem decidir fer cas a dos que ens ensenyaven una targeta de contacte i un carnet com si fos la llicencia de taxista (‘Laura, aixo es el DNI xines, que ho vaig veure l’altre dia en un control policial a l’autobus”). Quan ens vam cansar de passar l’estona, a l’estacio no hi vem trobar ningu i, uns viatgers xinesos ens van recomenar el Bandarra (anonim per nosaltre encara) que ens sortia me sbarat que l’autobus i arribaria a Doecheng amb llum de dia, un gran avantatge per buscar hotel! I llavors…

Daocheng (1a part)

Amb el Bandarra vem anar a Daocheng sospitant que ens sortiria massa barat per ser veritat i alla vem saber per que: vem acabar en un Youth Hostel que tant ens agraden (sic) pagant car un llitet en un dormitori fred i, suposadament la noia del hostel ens buscaria gent per compartir despeses de cotxe per anar al parc natural de Yading. Els 160 i pocs kilometres que separen aquest parc de Daocheng estan mancats de transport public i 200 Yuans es el preu que val llogar un cotxe en total. El youth hostel ens va semblar el millor lloc i el mes facil per trobar companys de viatge que parlessin angles i xines i, fins ara, ens havoa anat molt be confiant en els xinesos que trobavem. Pero aquesta vegada, no: per comencar els xinesos pagaven menys per una habitacio, el cotxe l’haviem de pagar sols perque no vem trobar ningu mes i el bandarra va jugar les seves cartes… A les 6.30 del mati ens venia a buscar sol i mentre esmorcavem va tornar amb quatre turistes xinesos que parlaven molt poc angles. Vem voler reclamar que paguessin els 200 yuans entre els sis, pero ells ens van dir que pagaven el mateix que nosaltres, aixi que no vem dir res perque ens sortiria mes car quedar-nos que pagar el que ens demanaven i dubtavem si la noia del hostel ens havia explicat be si el preu era per persona o per cotxe. Al final a yading va ser un caos, suposadament no hi havioa allotjament, pero un senyor ens llogava un llit a la seva cabana (sense permis per allotjar ningu) a la seva barraca al peu del pic mes alt (5.900 metres), pero no ens deixava guardar les bosses grans alla i li vem haver de deixar la bandarra sabent que la pagariem caa de nou… I alla el vem batejar. El mes curios dels timadors-conductors es que els veus venir de lluny, pero alguna vegada no tens mes remei que deixar-te enredar per les circumstancies en que et trobes… I ells ho saben, creiem.

Pero Yading es un parc espectacular,, la barraca i el sopar a casa del senyor tota una experiencia i, a mes, vem tocar el nostre sostre (5.200 m. sobre el nivell del mar) que ja ens va compensar el preu que en vem pagar. Nomes vem estar-hi dos dies i una nit, pero la neu dels pics i les glaceres ens emmarcaven la vista i, el Sol de la muntanya, et revifava de la nit passada sota quatre o cinc capes de roba entre abrics i mantes! Pero com tots els paisatges de Sichuan, les imatges valen mes que les nostres descripcions encara que cap de les dues coses sigui comparable a presenciar-ho en viu (no som tant bons).

A Yading, a mes a mes, hi hem arribat a temps abans que acabin el cami asfaltat que t’acostara al llac amb cotxet electric… This is China!.

Daocheng 2a part:

Al sortir de Yading el Bandarra ens esperava i ens va fer esperar per veure si aconseguia mes gent, si la policia aixecava el control de carreteres (veus com ens havia ensenyat el DNI allo???), perque no tenia llicencia i, a sobre ahaviem de tornar al youth hostel perque les bosses eren alla. Pero les imatges de Yading encara eren fresques i ni tan sols e\ns va importar confirmar que els nostres companys de cotxe estaven compinxtas amb el bandarra i pagaven menys pel mateix servei, pero els hem esborrat de la llista d’amiguets: “un, dos, tres, ja no t’estem!”.

Pere la llegenda negra de Daocheng encara havia de comencar. El fred de Sichuan i la falta d’estufes o calefaccio de cap tipus fa que el sistema d’escalfar-se a la nit siguin mantes electriques que, per falta de costum i badada general, generen uns camps magnetics que han esborrat les nostres fotos del disc dur on estaven emmagatzemades… Estem molt contents d’haver invertit forca temps i diners en gravar DVD’s de seguretat de totes elles! Ara esperem que aquests funcionin tots.

Per acabar-ho d’adobar es va posar a nevar i la carretera a la nostra propera destinacaio estava enmiog del temporal. Aixi que vista l’experiencia de deixar-se portar vem decidir sortir al carrer a buscar-nos nous companys de viatge i els vem trobar en l’Anna, en Tim (britanics) i la Carol i l’Eric (xinesos i els seus noms anglesos) que al finals serien amics. L’autobus no sortia aquell dia per la neu i la Carol va trobar un conductor be de preu per marxar l’endema al mati. Pero la neu va seguir tota la nit i tot el mati i mentre el conductor avancava i deia, literalment: “kaaa kaaaa!” la cosa ja es veia que no arribaria a bon port. Una hora mes tard tornavem enrera espantats perque ja no es veia on hi havia carretera i on no i les pendents eren forca respectables… I el xofer no tenia cadenes (increible!). Pero per refer-nos del fred i la decpecio ens va portar a unes aigues termals i vem poder trobar bitllets de bus que l’endema sortiria.

L’endema ben d’hora el bus va sortir i dotze hores de carretera ens esperaven. Per comencar ja vem sortir una hora tard esperant dues avies, una hora mes espereant un altre autobus al primer trencall que ens ajudaria a obrir-nos cami entre la neu. Al cap d’una horeta o dues mes la neu ens anava aturant i les cadenes semblaven insuficients, pero un camio molt pesat va arribar i ens va salvar el trajecte obrint pas entre la neu. Mentrestant anavem jugant amb un nen tibeta-sichuanes de 10 anys amb qui compartiriem menjar, ninots de neu i rialles. Quan la neu va desapareixer, van apareixer les esllavissades de terreny i les obres a la carretera eren els nous obstacles que ens aturaven. Per les esllavissades no patiem perque algu les havia netejat abans, per les obres una senyora ens feia servir d’excusa per pressionar el cap de l’obra i passar aviat: “on s’es vist fer esperar uns estrangers! Qui s’han pensat que som nosaltres?” els devia dir i el cap patia i ens deixava passar!

Quan es feia de nit i mentre la gent cantava ens temiem que aribariem de matinada, pero el conductor ens va parar a un poble on un hotel amb dormitoris “luxosos” a 10-15 yuans el llit farien el fet tot i que una senyora insisitia que els occidentals haviem d’anar al luxos de veritat a 150 yuans l’habitacio doble… Amb aigua calenta i lavabo de tassa. Pero mes val no comentar l’estat d’alla on vem dormir…

El sentiment de camaraderia entre els passatgers era total l’endema, pero s’esvairia rapidament tan bon punt arribariem a Zhongdian (encara que el grupet de les aigues termals romandria unit uns dies mes), pero aixo ja es Yunnan i es una altra historia que explicarem a la propera entrada.

Primer temple tibeta a Danba.