Ni Hao a tothom!

De Shanghai a Sichuan, provincia amb molta menys poblacio i la promesa de trobar pobles petits a la Xina, dels quals en dubtavem l’existencia. Vem agafar per primer cop un vol intern per estalviar-nos 37 hores de tren, 2 hores de cua pel bitllet (si en trobavem) i tot pel mateix preu. Al cap de tres hores aterravem a Chengdu on ens esperaven en John i la Xiao Feng, una parella canadenco-xinesa que ens van acollir i ajudar a mes de convertir-se en amics nostres. Pero a Chengdu teniem una missio que feia massa que s’endarreria. Pels que no sou d’Esparreguea us costara d’entendre, pero l’expressio: “vaig anar alla i em vaig trobar el d’Esparreguera” es un classic, tant con pels gallecs que viuen arreu d’Espanya discutir qui triga menys a arribar a Galicia a l’estiu i quina carretera es la millor. Vagis on vagis un/a o altre/a convilata/na als llocs mes remots i estranys. En el nostre cas vem tenir sort i va ser en Joan Montserrat. En Joan, tal i com diu la seva mare: “li va donar per aqui” i se’n va anar a viure a Chengdu i aprendre xines. L’Eloi el coneix des que era petit i sempre ha estat com ara, un home tranquil. Chengdu li ve com l’anell al dit perque a pesar de ser una ciutat gran, el ritme de vida i la gent son mes pausats i raonables que la resta de la Xina. Com ens va explicar en Joan, aqui la gent no diu adeu quan se’n va d’un lloc, diuen: “me’n vaig” i la respota dels que es queden es “ves-te’n lentament”. Pero es clar, la casualitat, encara que no tanta perque tots els occidentals estudiant xines se solen coneixer, es que en John coneixia en Joan perque havien anat a la mateixa classe. Aixi que va ser molt facil trobar-nos i en Joan ens va ensenyar llocs i coses de Chengdu i de la llengua xinesa que el te absorbit. Ens va demostrar de nou com aprendre un idioma es aprendre una cultura i comunicar-se amb la gent. Vem compartir partides de Mahjong, barbacoa koreana, sopa d’anec i el “huo guo” (el “pot calent” que ja haviem provat a Shanghai, pero aquest l’autentic de Sichuan!). A mes vem coneixer els seus companys de pis, l’Edu de Barcelona i en Paulo, de Portugal.

Entre els consells de tots plegats vem configurar el nostre viatge a la provincia de Sicuhan. L’unic consell que vem desobeir va ser el de no anar al centre de conservacio dels pandes de Chengdu, on ja hem vist el nostre primer os panda, pero sota el nom de centre de conservacio s’hi amaga la realitat d’un zoo dels e tota la visa i, a mes, els pandes no serien els animals mes actius del mon (no deuen saber que estan amenacats d’extincio). Aixo si, vem descobrir els pandes vermells i vem poder veure com rascaven la panxa a les cries de panda unes veterinaries o infermeres darrera d’una megavitrina on tots els tuistes hi tenien el nas enganxat. Per ressargir-nos vem nar a veure el Buda Gegant de Leshan, el mes gran des que el talibans van fer volar els d’Afganistan (ja ho diu el Bush que son molt dolents aquests) i, el Buda no ens va apassionar gaire, pero el temple actiu que hi havia mes enlla era realment interessant. De tota manera els monojos ja no son el que eren. Un d’ells ens va acompanyar una estona durant la nostra visita nomes volia fer-se fotos amb la Laura i s’hi agafava d’una manera molt poc budista…

I ara que ja hem conegut xinesos, hem fet l’esforc d’aprendre a parlar una mica per sobreviure i hem conegut forca occidentals que pareln xines com els xinesos us farem una petita introduccio perque ja no pogueu dir allo de: “a mi aixo em sona a xino!”. Benvinguts a…

Parla sense vergonya, parla en xines:

Comencem per les dificultats. El Xines es un idioma que, a part de ser d’una branca idiomatica totalment diferent es una llengua tonal. Aixo vol dir que el que dona significat a les paraules es el to amb que es pronuncien. Per nosaltres el to denota emocio, pregunta, admiracio i altres coses, pero la mateixa paraula i el mateix significat es poden dir en tons diferents. Els xinesos tenen cinc tons diferents i, per exemple, el so “ma” pot tenir cinc significats tan diferents com mare o cavall segons el to que s’utilitzi. Quan son paraules soles no es tan dificil de pronunciar, pero quan estas encadenant frases llargues, la cosa canvia i sembles un programa de veu de Microsoft!

La segona dificultat es l’escriptura. Els xinesos usen una escriptura simbolica, cada simbol representa idees i abstarccions molt abstractes de coses fisiques. No son pictogrames, pero en certa manera representen el mon real. Consta d’uns 45.000 simbols, pero la majoria estan en desus o son molt cultes i no s’usen mes. Per llegir un diari diuen que amb uns pocs milers ja en tens prou.

Quan ja saps xines i creus que pots parlar amb 1.800 milions de persones, llavors surts de Beijing i et trobes que a Guangdong, Chengdu o Tibet parlen dialectes diferents o directament altres llengues i et quedes amb “nomes” 800 milions d’interlocutors. Els diferents dialectes comparteixen la mateixa esriptura encara que els sons es pronuncien diferent i es per aixo que la televisio sempre ve subtitulada amb xines encara que estiguin parlant xines.

Pero no tot son males noticies: la gramatica del xines no podria ser mes simple. No tenen temps verbals, sino que es limiten a usar unes particules de passat, present i futur. Les particules son paraules curtes que denoten temps verbals o classifiiquen els objectes i les persones per funcio, forma, genere… I fan que de seguida puguis crear les teves propies frases facilment. En fi, que els xinesos s’entenen moltes vegades pel context de la conversa!

L’altra bona noticia es que aprendre xines es addictiu: moltes de les paraules tenen significats i compsicions que van des de les divertides a les estranyes o poetiques. Dos exemples. En Joan ens va explicar com es diu contradiccio (Mao dun). Mao significa escut i Dun significa llanca. La historia parla d’un farbicant que feia escuts que assegurava eren infal.libles i cap llanca podia penetrar. Pero el mateix senyor tambe assegurava que les llances que ell feia podien penetrar qualsevol escut fins que algun espavilat li va xafar el negoci preguntant que passava quan ‘enfrontaven una llanca i un escut fabricats per ell! Un altre exemple es “mes o menys” o “aixi, aixi”, en xines es diu “ma ma hu hu” (o “ma ma fu fu” segons el lloc) que es literalment: “cavall cavall tigre tigre” interpreteu-ho vosaltres mateixos…

I la cal.ligrafia tambe pel seu origen es precisament molt interessant: aprens historia, manera de pensar i dibuix! Tothom ens diu que te quelcom d’addictiu quan l’aprens!

Algu ens ha dit que per parlar xines necessites fer servir l’altre hemisferi del cervell, la qual cosa et dona avantatge en moltes facetes de la vida i equilibra el pes d’ambdos costats…

Una bonissima rao per parlar xines a Xina es poder parlar amb la gent que es molt interessant i que, a diferencia del sud-est asiatic, son mes reacis a parlar amb estrangers per timidesa, perque no parlen angles… Pero que si et dirigeixes amb ells en Xines apareix el somriure i la conersa esta servida. Nosaltres ara ja sabem demanar el menjar, cridar el cambrer (com mes fort i grollerament millor, ningu s’ofen), els numeros, regatejar (molt important i divertit), salutacions… I encara ens sabem alguns caracters que ens faciliten la vida en molts moments.

Ja ho sabeu si voleu parlar xines (el que nosaltres en diem mandari i aqui Pudong hua) podeu fer-ho des de casa (alguns ja sabem que ho fareu) o venir a la Xina i deixar-vos estar d’arros tres delicias i porqueries d’aquestes que fa riure a la Xina!

Amb en John la Xiao Feng i els gatets entremaliats

Llicons magistrals de Mahjang amb el mestre Joan

Mini pagoda i jardins del temple de Wenshu a Chengdu

Ronda de precs

A Leshan 85 metres de Buda

Un restaurant amb vistes

A punt per la il.luminacio

El monjo… On es l’altra ma?

Detalls del temple

Centre de “conservazoo” del Panda