La nostra historia si que es surrealista…

Ahir a la nit vem vendre la van in-extremis per un preu ridicul (750$), pero almenys ja no la tenim i podem marxar de New Zealand tranquils. La veritat es que ahir ja no ens preocupava gaire perque l’haguessim regalat a una noia argentina que vem coneixer al Hostel on hem dormit avui, el primer despres de dos mesos i mig a Auckland!

Resulta que els israelis no paraven de trucar i nosaltres els deiem que no la voliem vendre, pero ells “dale que te pego” trucant… Al final vem anar al mecanic amb ells i li van fer una revisio a fons i els israelis no en van voler saber res (a mes el mecanic va posar mil cosetes per arreglar que realment no feien falta! Nosaltres hi hem anat tres mesos i nomes ens ha molestat el soroll del tub que no es ni perillos). Aixi que els israelis es van quedar amb un pam de nas perque no volien arreglar res, volien una ganga regalada i amb males maneres. En fi que vem decidir anar a busacar un mecanic que la compres per peces, pero quan li vem dir el model de la furgo ni se la va mirar!

Vem recordar que ens acabaven de passar un telefon d’una persona que volia una van i el vem trucar. El vem anar a trobar a uns 10km del centre i va apareixer un noi amb cara de surfer que vivia davant de la platja de New Brighton (un barri de Chch), que la va estar remenant, fotent-li canya al canvi de marxes i al gas, fent esses per la carretera, frenant i proves de tota mena. Li vem dir que tenia aquest problema i que la reparacio valia tant i ens va dir que el truquessim al vespre.

Al vespre vem quedar amb els holandesos, Teun i Imke, que s’havien mirat la furgo. Aquesta parella porten viatjant uns anys i ens han explicat varies coses interessants. A les 23.00 es va presentar el comprador (Peter) amb bicicleta i casc de BMX. Ens va dir que anava a mirar al banc i que tornava en un moment. Quan va tornar vem pactar el preu i ens vem acomiadar dels holandesos. De cami a la furgo en Peter ens va dir que tenia uns amics que estaven a Xina en missio cristiana, pero que no ens podia dir on eren perque estaven buscats pel govern. resulta que aquest noi es molt creient i vem mantenir una conversa teologica distesa, no a la Testimonis de Jehova que son uns ploms, i despres de canviar claus per diners i paperassa per enviar per correu, va resar una pregaria perque tot ens anes molt be! Diu que no buscava una van, pero que quan ens vem presentar alla va sentir que “The Lord” li deia que havia de quedar-se una van i que aquesta havia de tenir alguna averia per arreglar (Nostre Senyor no necessita cap Mechanical Check per saber aquestes coses…), aixi que no podia trobar millors venedors que nosaltres i tots contents. Aixi que ja veieu que estem vigilats i no ens pot passar res de dolent!

Aquesta nit si que marxem i esperem no veure una van fins el 2009 com a minim…

En Peter De Jong (Hi Peter!):

pd: el Cash Converters ens va donar 65 dolars pels sacs de dormir i el fogonet! jajaja!

pd2: si estem uns dies sense escriure no us alarmeu perque no sabem com tenim el tema ciber-cafes a Borneo, on estarem 20 dies.