Sin jow a tothom!

Com que tornem a anar endarrerits perque hem estat fent ruta sense parar gaire, avui farem una mega-entrada de Vietnam llarga, pero amb moltes fotos, eh? Som-hi doncs…

Ninh Binh:

Un cop ens vem acomiadar de les amigues de Hanoi vem agafar un nou tren cap a Ninh Binh, tampoc gaire lluny de Hanoi, pero en direccio al sud. A Ninh Binh vem tornar a coincidir sense pplanejar-ho amb el Sr. Ramon, que estava al mateix hotel que nosaltres, pero tambe amb en Javier de Granada i la Mireia i el Salva de Barcelona, pero en ruta cap a Australia a treballar i comencar una nova vida. El Sr. ramon marxava directe avall cap al sud per “vovler a casa por Navidad” (quines poques ganes en tenia, pero!), aixi que amb la resta vem llogar unes motos i ens vem acostar a Tam Coc, un riuet enmig de mes muntanyes Bola de Drac a fer un passeig amb barca amb unes senyores especials… Dues iaiones maneguen la barca, pero nomes una d’elles rema, l’altra no se sap ben be que es el que fa, de moment. Un cop vas avancant per un paisatge espectacular de muntanyes, aiguamolls, canyissars i coves que creuen les muntanyes, et trobes que darrera d’unes pedres apareixen les barques de les begudes i les patatetes chips, si no compres la iaiona entra en accio i et diu: “mama, Coca” Que no vol dir que la dona es drogui, pero si que li compris una Coca-Cola per ella, el que passa es que si li compres no se la beu i la reven a la mateixa senyora (pel preu real i no el que tu en pagaries, es clar), aixi que no vem cedir a la cara de pena de la iaiona. Despres de tot aixo et treu tot l’arsenal de puntes de coixi i artesanies variades de sota una caixa metal.lica que semblava sospitosa. Si no compres (no es del nostre estil, la veritat), la iaiona et diu: “no coca, no gift… Give me a tip” (o sigui que vol una propina per la cara perque la sortideta amb barca d’una horeta no es barata precisament). Aixi que et passes tota la ruta de tornada sense gaudir gaire del bonic passeig perque no pares de dir que no tota l’estona, com el dolent de la pel.licula: “El Doctor No”. Aixi que la “Mama” ens va deixar amb mala cara i ens va fer un gest i un renec de “ja podeu fotre el camp” en vietnamita, es clar.

Com si res vem seguir amb la moto per enfilar-nos a una pagoda amb vistes al trajecte amb barca espectaculars i una mica mes pels pobles de la rodalia a veure quin ambient es respirava. L’endema amb la moto ens vem fer la matada de fer 60km per una carretera polsegosa com poques per passejar-nos per la jungla del Parc Natural de Cuc Phuong, que ens va recordar l’espessor de les selves de Malasia, pero aqui han tingut la idea d’asfaltar el cami (sic), pero val molt la pena i encara vem veure alguna bestiola com ara una serp marro i negra que es recargolava amgada sota l’escorca de l’arbre… Seria verinosa? No vem forcar-la a sortir per averiguar-ho!

Per recordar a Ninh Binh a part de la resta: la gent es molt agradable i fan la seva sense atabalar-te gens ni mica i, la carn de cabra que vem repetir tres nits al restaurant d’un senyor orgullos que uns estrangers disfrutessin tant amb els seus plats.

Contemplant Tam Coc

Espectacular!

La foto de l’Eloi fent una foto de l’ull de poll de la “mama de la coca”…

Remar es com anar amb bicicleta, un cop ho aprens no s’oblida

La selva de Cuc Phuong

Cuidem l’entorn

Dong Ha:

La rao per para a Dong Ha es visitar la DMZ o Zona DesMilitaritzada. Quan el Vietnam del Sud i el del Nord estaven separats, ho estaven per aquesta ranja de terreny imaginaria que se suposava neutral, pero que durant la guerra va ser la mes militaritzada de totes. Alla es poden veure moltes restes dels combats i, en especial, uns tunels d’aquests que feien els del nord per agafar per sorpresa l’enemic i amagar-se durant el dia. Els tunels eren mes grans que els que veuriem mes endavant a Saigon i, no tant ben desinfectats i la olor de rat-penats juntament amb la foscor posaven la pell de gallina a la Laura, mentre l’Eloi es pensava que era un soldat del VietCong (potser simpatitzava mes amb els del Sud, pero) que corria amb la metralleta -en el seu cas la tristament famosa Ca-Non- empaitant ombres i suant la gota grossa! A part d’aixo Dong Ha no te gaire cosa mes i son bastant avassalladors amb els turistes i amb els preus. Aixi que cap a Hue falta gent!

Esto es un infiernooooooooo!!!

Arrgggggghhhh!!!! Malditos Charlies!!!

Nen, t’he dit que no et comprare la pistola de joguina, et comprare un Kalashnikov d’importacio!

Tunels i trinxeres a Vinh Moc

Tots units fem forca

Que diu que que????

La vida mes tranquil.la decades despres

Hue:

Hue es una ciutat d’una importancia historica rellevant en la historia del vietnam anterior a la reunificacio. Si els xinesos tenen la seva Ciutat Prohibida a Beijing, els vietnamites tenen una versio mes petita, pero no menys simbolica a Hue. La diferencia esta en el pressupots i l’estat de conservacio de les restes i, la foto de Ho Chi Minh a la porta es bastant mes petita que la de Mao a la Xina! Hi ha petits tresors estetics amagats, pero quan veus una exposicio de fotografies enganxades amb cinta americana grisa sobre plafons de fullola bufada… Ja es veu que la cosa no promet gaire, aixi que vem sortir pitant vigilant de no lliscar per les rajoles de tova humitejades i plenes de molsa que algu (com al Bruc), va tenir la genial idea de col.locar en u lloc on plou mes dies dels que fa Sol.

Aixo si, a Hue vem trobar dues sorpreses: la primera es que vem trobar el primer hotel que no ven tours (si, existeix…) i unes habitacions a un preu tan bo que eren innegociables com ens va recordar en Toan, el simpatic director d’un negoci familiar com aquest: els seus pares son policies i la seva germana estudia idiomes, aixi que ens vem assabentar de molts “entresijos” a l’hora d’aconseguir coses del govern vietnamita. Sobres tancats entremig de paperassa, tot un classic, pero aqui les quantitats estan bastant estandaritzades o aixo ens van dir. Pero en toan sempre el recordarem com a l’imitador de l’Enrique Iglesias vietnamita. Si tanques els ulls i ignores l’accent asiatic, es clavat… Potser son els gens Filipins de la Preysler?

L’altra sorpresa va ser la Pagoda de Thien Mu, el lloc en si es forca curios i les vistes del riu son molt relaxants, pero la curiositat li ve d’un altre lloc. Els fans de Rage Against The Machine recordaran el seu album mes famos on, a la portada hi surt un monjo budista que es va immolar cremant-se viu davant de tothom a Saigon l’any 1963. La foto va donar la volta al mon i va sensibilitzar tothom excepte la dona del president del Vietnam del Sud del moment que va anomenar aquest i altres actes iguals que el van seguir, com a Barbecue Parties (que seria l’equivalent a una botifarrada a casa nostra) i seguia: “Deixeu que cremin que nosaltres aplaudirem…”. Molt simpatica la dona. Evidentment l’home es cremava perque un govern menat per un personatge com el marit d’aquesta senyora no era molt respectuos amb la llibertat de religio que se li suposa a un sistema democratic. I que te a veure amb Hue? Doncs a la pagoda de Hue hi ha el cotxe que va portar el monjo fins al lloc on es va cremar a si mateix just al sortir-ne mentre es ruixava amb benzina i deia “Buda” tot encenent el combustible que el xopava. Per mes informacio, feu clic aqui.

Hue te molts altres punts interessant (tombes reials, mes pagodes, camps d’arros, etc, pero quan esta plovent 15 hores al dia no tens moltes ganes de visites en moto a peu o amb bicicleta! Aixi que despres d’extendre la Visa en nomes quinze minuts -tres dies i 23.45 hores abans dels que ens pensavem i atesos per una policia amb uniforme i sabatilles d’estar per casa- vem continuar cap a Hoi An.

Amics, Ho Chi Minh. Ho Chi Minh, amics

La finestra de l’ultim rei de Vietnam

Thien Mu: la Pagoda i el vigilant del temple

El cotxe del monjo “sobre-il.luminat”

Do you speak vietnamese?

Menjant carn de gos a “Cara perro”

Postals de Hue

Nen, treu la brossa al carrer que passa l’escombriaire

Miss Hue 2008

Qui avisa no es traidor…

Hoi An:

Hoi An es famos per ser un poble molt bonic amb cases xineses i franceses molt ben conservades, un casc antic encantador i els millors sastres de Vietnam. Tothom ve aqui a omplir l’armari de casa seva amb roba feta a mida i a molt bon preu. Prometen poder copiar el que sigui i en un dia o menys encara! Mirant els apradors sembla possible, pero per nosaltres Hoi An va resultar ser un poble de De-Sastres. La nostra intencio era copiar els vestits de Tai Ji Quan adquirits a Shanghai i fer-nos copies de colors i teles diferents. Aixi que vem triar una botiga i els vem fer fer una copia de prova a veure que tal… Pse, pse va sortir i vem buscar una altra botiga amb resultats similars. A la nostra ultima temptativa va resultar que van reconeixer la nostra comanda de la primera botiga: o sigui, que aixo es com una mafia de satreries esclavistes que apreten a una munio de sastres “freelance” -per dir-ho d’una manera guai- que van a tota pastilla i es passen algunes puntades de llarg i alguns centimetres de mes i de menys, segons el dia! Pero van insistir que ens tornarien els cales si fracassaven i van prometre copiar-ho exacte, exacte, exacte. Aquest exacte l’endema va resultar ser un: “home, exacte, exacte es impossible” i el retorn de tots els cales pretenien que fos una part “for my taylor and the material”… El que deiem: uns desastres! Nosaltres, com el Magnum de la serie, haurem de comencar a fer cas d’aquella veueta interior que ens adverteix que, si a Hue has vist com un noi frances havia pagat 150$ per un vestit que li quedava com si s’hagues entaforat dins d’un vestit del seu pare dels anys 60 amb coll de Mao. Si li haguessim fet cas a la veueta, no hauriem perdut temps, diners i energies a Hoi An (per no parlar de les tariffes del servei de correus vietnamita). Si mai hi aneu recordeu allo de: “compra barat i pagaras dues vegades!”.

Els que no fan de-sastre a Hoi An, fan aixo:

Saben fer llums xineses, pero no camises xineses!

Kon Tum:

La ruta de la costa no ens agradava i plovia a bots i barrals, o sigui que vem decidir anar cap al poble que, consultant la que teniem oblidada guia “Lonely Planet”, era el poble mes amable de tot Vietnam… Registre que fins ara no era molt dificil de superar. La veritat es que diferents ho son, tots excepte els motoristes que son uns timadors com a tot arreu.

A Vietnam hi ha unes 54 etnies amb llengues diferents (encara que la majoria no son escrites) i costums diferents. A Kon Tum aquesta gent son els Banna, catolics com els francesos els van ensenyar. Fan pessebres i van a l’esglesia cada dia a cantar i pregar i viuen en barriades-vila al voltant de Kon Tum. Ens vem passejar per una d’elles i vem trobar els “mes amables” de Vietnam. La Rut ens va convidar a sopar l’endema a casa seva amb la seva familia i nosaltres vem acceptar amb reserves perque a aquestes alcades de Vietnam sempre estem patint a veure on esta el truc quan t’ofereixen alguna cosa gratuita. Pero no hi havia truc i vem sopar amb la seva familia i despres vem anar a prendre alguna cosa amb el seu germa -professor d’angles- en un cafe amb uns amics seus que tenen un club d’angles que es reuneix dos cops per setmana (ah, aquest era el truc? Nooo!) i a sobre no ens van deixar pagar i ens van portar amb moto a l’hotel… La Lonely PLanet tenia rao, pero havia d’especificar que aquesta gent eren els Banna i la seva particular cultura! Ens van salvar d’uns dies de bastanta mala impressio del pais i ens van animar a continuar la visita cap al sud.

Hem vist el cel…

… I el Nen Jesus (pero aquest no es toca, Pol!)

Sala de reunions dels Banna

I les seves casetes

Els origens del disseny grafic a Kon Tum

Karaoke a Kon Tum portat des de Miami

Buon Ma Thuot:

Aquesta petita ciutat era un punt de partida per varies localitzacions dels voltants. La gent estava ocupada preparant la celebracio del Nadal pel dia 25 i nosaltres amb la moto vem anar a veure les cascades de Dray Sap. La principal es una cascada impressionant, per ample i per volum d’aigua, que connecta amb una altra per un cami de ribera que va resultar una barrera de bardisses: esgarrinxades, algun estrip i un mal gest que va derivar en un pinsament a l’esquena de la Laura (es fa gran, ja sabeu), van abortar futures sortides a les selves properes i ens van fer passar el Nadal descansant a l’habitacio veient la televisio per cable que, aixo si que s’ha de dir de Vietnam, fins i tot el mes trist dels hotels sol tenir-la sense cobrar un suplement per ella.

Amb la moto: la familia unida i amb casc, respectant els semafors i girant la rotonda pel carril de la dreta… Si es que… Com sou alguns imprudents!

L’expert us dira quins ocells son aquests, nosaltres nomes sabem que a Nova Zelanda no eren tan porucs!

Les cascades de Dray Sap i un picnic improvitzat

Una fulla seca o un pregadeus?

Dalat:

A Dalat voliem anar: llacs, cascades, jungles… Pero la companyia d’autobusos ens volia cobrar tres bitllets en comptes de dos “perque porteu bosses…”. Entre l’avorriment del dia anterior, el mal d’esquena i la poca tolerancia davant dels nostres arguments (haviem vingut en el mateix bus pagant dos bitllets, nomes) ens van fer canviar de companyia i de desti i ens en vem anar a Nha Trang:

Poble de costa per excel.lencia, poble que no voliem visitar, pero que estavem en un estat de tantsemenfotisme general que nomes voliem continuar cap al sud com mes aviat millor. Durant el bus de cami a Nha Trang vem coneixer en Kevin i la Lahn, una parella americano-vietnamita particular. En Kevin ha treballat a Iraq, Dubai, Mexic i ara a Saigon (Vietnam), on va coneixer la Lahn i viuen junts. Amb ells vem estar movent-nos per Nha trang durant un dia visitant els voltants amb moto, el mes remarcable del passeig van ser unes cascades i els poblets plens de gent diversa que ens vem trobar pel cami. A Nha Trang durant segles va manar l’imperi Cham, originari de la India i, en les cares de molta gent encara es veu aquests origens molt clarament. El temps seguia sense acompanyar-nos gaire i, xops com pollets vem decidir anar directament a fer uns banys termals de fang i d’aigua en un famos balneari a l’aire lliure del lloc. No us imagineu gaire luxes perque com sempre la privacitat a Asia no existeix o es paga molt cara, aixi que la imatge mes real que us podeu fer del lloc es com una mena de piscines municipals en dia no festiu, pero amb aigua calenteta i fang que van acabar de recuperar l’esquena de la Laura. I per acabar l’any vem anar fent cami cap a Mui Ne.

El buda gegant de Nha Trang

You buy Vodka? (pronunciacio vietnamita de “postcard”, postals)

Contenidors de brossa “Vietnam Style”

A la vora del riu

I a la vora del mar

Ha plogut una mica, oi?

Mui Ne

Mui Ne es una zona costera molt especial perque la vegetacio es gairebe inexisten i la terra es d’un vermell intens espectacular i finissima. Aquest terreny arenos fa de Mui Ne una visita totalment diferent de la resta de Vietnam. Ens vem passejar per les dunes vermelles, les blanques, el llac dels Lotus i un parell de torrents i rieres que semblaven una petita replica del Colorado. El poble pesquer encara es aixo: pesquer i encara que no us ho podeu creure no hi ha hotels… Els hotels estan a un parell de quilometres del poble, pero tan a prop de la platja que els esta passant com al Maresme: tormenta que ve, sorra que s’emporta i, la platja d’ara es, en gran part asfaltada!

Com que estavem ben allotjats i baratets (vem tenir la sort d’arribar quan l’hotel era buit i pagavem gairebe la meitat que la resta d’hostes que el van omplir el dia seguent -el Happy New Year que diuen aqui- i, la rialla de la senyora quan pensava en el que pagavem se li esborrava de la cara…) vem passar el cap d’any amb l’Israel i la Ainhoa, uns nois de Bilbao que tambe estan d’any sabatic, pero tot just comencen. Com es celebra el cap d’any aqui? No gaire, pero al ser una zona turistica els bars intenten engrescar la gent sense gaire exit, suposem que perque no estan molt motivats i la seva festa grossa es el Thet, el cap d’any Vietnamita que va amb el calendari lunar i cau un mes mes tard aproximadament. Les campanades? Un CD a tota pastilla que fa un compte enrera amb una veu distorsionada a l’estil terminator i, tot seguit, Abba cantant “happy new yeaaaaarrrrrr, happy new yeaaaaaarrrr”, molt popular a Vietnam, ve a ser com el “Anys i anys ” del club Super3. Cada bar en te una copia! L’estada a Mui Ne era molt agradable, pero any nou, vida nova i ciutat nova i Saigon es veia del cim la duna mes alta.

Bon Any Nou!

Dunes i torrents a Mui Ne

El salt de la duna torna a estar de moda

El llac blau dels lotus roses i verds

Barquetes de pesca de platja estil “tazones” de l’Humor amarillo

Fiiirrrrmes!

Reposant despres de passar instruccio

pd: Els guanyadors del concurs de traduccio dels cartells xinesos son, per molts merits i per falta de menys participants, en Miquel i la Barbara, el jurat esta pensant perque no comptava amb un premi doble!