laCasaGroga se’n va a voltar!

Phnom Penh: qui t’ha vist i qui et veu!

February19

Susadei a tothom!

Per entrar a Cambodja res com agafar un vaixell des de Chau Doc (Vietnam) i gaudir de les vistes del trajecte. Despres d’un moment de dubte al veure l’home de l’agencia del vaixell sortir amb els passaports i els dolars de tothom, a la frontera ja teniem els visats de Cambodja fets i segellats -per dos dolars extra, es clar- i seguiem en un vaixell amb bandera Khmer (com s’anomena a tot allo de Cambodja) per un riu Mekong menys poblat, pero ple de nens despullats que sortien a saludar-te fins que et perdien de vista. Al final una furgoneta ens va acaabr de portar fins a Phnom Penh, la capital del pais.

Els ultims 50 anys aquesta ciutat ha fet com en Ricky Martin: “un pasito hacia delante y un pasito hacia atras”. Als anys 50 el rei Sihanouk es va proclamar amo i senyor del pais er aconseguir la independencia de Franca el 1953, despres va deiaxr el poder per participr a les eleccions que va guanyar de carrer. A partir d’aqui el pais va prosperar fins que la corrupcio de la cupula i en Sihanouk, mes preocupat per produir, dirigir i protagonitzar pel.licules. la seva postura anti-americana i el deixar entrar tropes vietnamites per ajudar-los contra els americans, va posar-lo en contra de tothom, esquerra i dreta, que el van forcar a refugiar-se a Beijing. Mentrestant un home anomenat Pol Pot havia format unes guerrilles que atacavaen el govern des de la selva. En Sihanouk, primer enemic, es va aliar amb ells des de l’exili mentre els americans bombardejaven “secretament”Cambodja i tothom es veia capac de fer i desfer en aquest pais. Dirigint una mica en segon pla les guerrilles Pol Pot va entrar triomfalment a Phnom Penh el 1975 (aleshores amb 500.000 habitants i amb aspecte de ciutat asiatica moderna) i, el dia despres va comencar el terror. Pol Pot i els seus seguidors, els Khmers Rouge (rojos), van declarar aquell any com a Any 0, en Pol Pot es va autoanomenar Germa Numero 1 que va budar la capital fins a deixar-la amb nomes 50.000 habitants. Els que no va matar (calculen que en van morir 2 milions de persones) van viure presoners i atemorits la resta de la seva vida. TOT ESTAVA PROHIBIT: diners, familia, amor, pensament, idees, etc. tot sota pena de tortura i posterior execucio. Tots els condemnats passaven primer per una antiga escola de Phnom Penh que van anomenar S-21. Alla es torturava per fer confessar (la majoria invencions) als pobres que tenien la mala sort d’anar-hi a petar. Els primers torturadors van ser a la vegada torturats i assassinats pels seus successors. I es que en Pol Pot nomes confiava en els ens a qui programava per crear ciutadans freds i submissos sense lligams sentimentals amb ningu.

Aquest regim va durar fins que els vietamites van alliberar el pais el 1979 (encara que van trigar 10 anys a sortir-ne despres de cobrar-se l’ajuda amb escreix), pero la fam provocada perla falta de sembra va durar molt mes. Aixi el 1985 en Hun Sen esdeve primer ministre de Cambodja -carrec que encara ostenta-.

Ja sabem que es una llarga ontroduccio, pero cambodja no es pot entendre si noes coneixen aquests fets. Degut a la massacre i l’optmiisme recuperat, actualment el 50% de la poblacio es menor de 18 anys!!!

A Phnom Penh ens vem allotjar a casa de l’Arron i la Jenny, dos irlandesos que treballen aqui i que ens van fer sentir com a casa, entre partides de billar, tennis, piscines, massatges, pizzes i pel.licules. Ens van explicar moltes coses i encara vem tenir temps de visitar la ciutat. Capitol a part mereix la visita al centre S-21 que esta tal i com estava llavors, pero amb l’espai ocupat per dievrsos plafons amb fotos i informacio del que alla va passar i la seva gent. I es que els Khmer Rouge portaven un arxiu detalladissim de tots els presoners -que no de les seves restes- i hi esta tothom numerat i fotografiat. Ja us podeu imaginar els sentiments al veure les cares de por, panis i algun somriure histeric de centenars de persones que sabien que anaven cap a una mort segura despres de dies o setmanes de tortura. Per cert, Pol Pot, en canvi, va morir com Pinochet: al llit de casa seva i de vell… una altra vergonya per l’especie humana i la Justicia Internacional. I per acabar la visita del genocidi dels Khmers Rouge, vem anar a veure els camps déxtermini, avui traqnuils i pacifics, pero que serveixen als cmaboodjans de recordatori del que no pot passar mai mes. Les fotos ja parlen per si soles…

Actualment Phnom Penh es ple de gent que viu entre la opulencia i la miseria. Edificis ultramoderns i nous, altres que cauen negres d’humitat i caixes de cartro que fan les vegades de salo de casa. Motos i motos, pero tambe molts cotxes nous de trinca japonesos i coreans, molts d’ells obsequi del 1er ministre Hun Sen que el van ajudar a guanyar les eleccions. Si, heu llegit, en hun Sen va regalar Lexus tot-terreny a joves (sobretot militars) que no s’acaben de creure que tinguin aquests volants entre les mans i es que el lema d’en Hun Sen sembla que sigui treure el maxim rendiment de Cambodja fins que pugui, fins que a la gent li caigui la bena dels ulls. Abunden tambe centenars d’occidentals, coreans i japonesos que fan negoci, ensenyen els seus idiomes o treballen per la multitud d’ONG que operen al pais. Pero si els liders del pais han de ser aquests nens nou-rics que segons l’Arron passen de tot a la universitat en Hun Sen te corda per anys perque nomes en te 50!

Imatges de Phnom Penh:

Contrastos arquitectonics