Aquesta frase que aqui fan servir per vendre’t el seu producte i no el que es exactament igual de la paradeta del costat ens dona peu a explicar-vos algunes costums que hi ha aqui a Malasia i per aclarir a aquells que dubten de si te’n pots refiar del que et diuen aqui o no.

LA VERITAT:
Aqui no es que no diguin la veritat, sino que aquesta es canviant: el metge a nosaltres ens va dir que segurament no era Dengue, perque les dues primeres analisis aixi ho deien i, com que les plaquetes pujaven i no baixaven la seva opinio va mutar cap a que no ho era. A l’insistir ens va dir que en realitat se n’havien de fer tres, pero que un altre analisis trigaria dos o tres dies (venia el cap de setmana i els fan a 2 hores de cami de l’hospital), aixi que per ell ja no ho era, la qual cosa ens va privar d’un viatge en ambulancia pagat per l’asseguradora. I si despres ve un tercer analisi i diu que si que ho es doncs llavors sense cap simptoma de penediment tipus: “ostia, l’he cagat!” et diria: “Ah, doncs si que ho es” i tan ample! Costa, pero has d’intentar pensar com ells.

LA INFORMACIO:
Treure informacio amb certesa sobre qualsevol cosa d’un malai (i sobretot si aixo implica algun pagament) es com intentar entendre les preguntes de l’examen de conduir: no cal, l’important no es entendre-les, es no errar-les! Has de preguntar una mica sobre totes les possibiltats que hi ha amb preguntes que es puguin respondre amb si o no, despres fas una analisi de respostes i decideixes esperant que tot surti be. Si mes no, al final sempre resulta que hi ha mes opcions de les que creies i es mes facil del que semblava.

ELS SERVEIS:
Quan arribes a Malasia penses que el pitjor sera moure’s pels llocs, pero no es aixi: hi ha transport per anar a tot arreu i nomes cal acostar-se a alguna estacio o parada i ja et faran saber totes les possibilitats sense necessitat de preguntar. Alguns autobusos van amb la porta oberta i el cobrador va preguntant a la gent que camina si volen anar a la seva destinacio.

ELS PREUS:
Es com la veritat: canvien segons la persona i el moment. A nosaltres un taxi per fer el mateix recorregut ens ha costat 3 preus diferents en 3 ocasions diferents… Passa que amb el canvi a euros la diferencia es de 20 o 30 centims i no ens posem a discutir! Per sort als hotels i les guies t’avisen del que t’ha de costar previament cosa que t’ajuda a saber si has agafat el correcte (si es mes barat, fuig perque el vehicle deu fer por!). A nosaltres ens han assegurat que els malais paguen el mateix per tot, pero tenim els nostres dubtes!
Un tema a part son les etiquetes amb els preus: son com llencar el paper… Aqui si que menteixen!

EL PERILL:
El perill es com les Meigues: “no existen, pero haberlas haylas”. La gent no te molta consciencia de fer coses perilloses o no es preocupen gaire de les consequencies. Per que parar el motor del cotxe per posar benzina si es mes rapid i comode fer-ho amb el motor ences? Que hi ha un parc ple de larves de Dengue al mig de la ciutat? Anem a fer una pixadeta que es mes discret. Avisar d’unes obres al mig del carrer? No cal, ja es veuen… De dia! A vegades fa esgarrifar, pero amb ells generalment els fa riure o indiferencia. S’ha de dir que encara no hem vist cap accident i que els dos hospitals on hem estat estaven mes buits de malalts que el cinema Verdi fent una pelicula iraniana sense subtitols.

EL MENJAR:
Va per barris: indi, arab, xines, malai… I per plats: que sapiguen fer un arros amb verdures bonissim no vol dir que sapiguen fer el mateix amb fideus! Que tu hagis demanat 3 vegades nasi ayam tidak goreng (arros amb pollastre no fregit) i hagi assentit el noi o noia del restaurant tres vegades no vol dir que no te’l fregeixin o que en comptes d’ayam et portin lembu (vedella). De tota manera quan encertes el lloc i el plat… ES BONISSIM!

EL PLASTIC:
No demaneu bosses de plastic, torneu al cistell. Recicleu! Reutilitzeu! Si us plau! us ho demanem des de Malasia perque aqui TOT ES DE PLASTIC. Vols un te? Te’l posen en una bossa de plastic, una canyeta dins i una goma de pollastre que tanca. I reciclar ni ho fan ni els donen la opcio. De tota manera les escombraries normals ja son com el contenidor de plastic!

LES BOTIGUES:
Demanis el que demanis i en l’idioma que ho facis sempre els fa gracia i se’n riuen amb el company/a que tinguin la botiga. Sense malicia, pero. El millor que pots fer es cara de despistat i riure tu tambe!

LA COL.LABORACIO:
Ja hem dit que els agrada posar cullerada a tot i sense vergonya: va de conya quan no t’entens amb algu o necessites alguna cosa!

EL TREBALL:
El lloc de treball es com casa seva. Pots trobar-te un mercader dormint sobre el taulell, una familia de 15 persones treballant en un restaurant de 8 taules, una enfermera que es porta a la seva germana de 15 (que ve amb un osset de felpa) per fer el torn de nit, gent molt i molt jove portant el seu propi negoci… I s’ho passen molt be, no paren de riure i fer-se bromes. El nostre guia al Kinabalu ens va dir que si no fes broma no podria pujar-lo 2 o 3 cops per setmana!

Es un pais fantastic i, si sabessim parlar Bahasa disfrutariem el triple perque pots entaular conversa amb qualsevol i a qualsevol lloc. Els encanta explicar-te coses i saber coses: a l’hospital ens van demanar que els ensenyessim euros i es va formar un “corrillo” i de seguida tothom ja sabia que 1 euro=5 ringgits i, que amb aixo no tens ni un cafe ni molt menys dines com passa aqui! I com que no tenen vergonya t’ho pregunten tot i encara que les teves costums no siguin com les seves t’ho respecten i no et fan mala cara ni s’escandalitzen, normalment riuen! Que no estessim casats i dormissim junts els feia molta gracia, pero deien: “I muslim, I can’t” i reien i reien…