Apa khabar!

Ja tornem a ser aqui de nou i les nostres activitats s’estan reprenent de mica en mica. De moment vem anar a passar un dia a una illeta que tenim a 15 minutets en barca i unes flors gegants a 1 hora de viatge en un autobus infernal.

L’illa en questio es diu Pulau Sapi i es una de les mes petites del Tunku Abdul Rahman Taman Negara (parc nacional de Tunku Abdul Rahman). Son unes 5 illes i dues d’elles tenen un resort d’aquests de luxe que vem veure des de la distancia. Nosaltres vem anar a un dels llocs mes populars d’snorkel del parc que ens va deixar un regust agredolc: ja ens imaginavem que essent tan a prop de la ciutat hi hauria una mica de brossa portada per les corrents, pero alguna de les cales estaven realment molt brutes! Pero anem des del principi.

El primer que has fer es anar al moll i deixar-te engatussar per la millor oferta que trobes a les guixetes, pagues l’impost per embarcar des d’alla i t’embarques cap a l’illa. Un cop a l’illa tornes a pagar l’impost de conservacio del parc (que inverteixen bastant malament, per cert) i ja pots comencar a caminar per dins de l’illa o anar a veure peixos de colors. No cal dir que teniem ganes de caminar i ens vem endinsar a la selva. “Ostres, no hem portat les botes, hi haura Leeches (sangoneres, no la fruita del restaurant xines!)?” diu l’Eloi. “Espero que no! Ecsss!” diu la Laura. Nomes comencar un llangardaix de mes d’un metre se’ns va creuar pel cami i el trajecte ja estava justificat! Al final en 30 minutets vem rodejar tota l’illa i ens vem establir a l’unica cala neta. Resulta que darrera nostre hi havia una dotzena de llangardaixos banyant-se en un bassal de fang i vem anar a investigar: creiem que eren Dragons de Komodo, pero deixarem que els experts ho determinin amb les nostres fotos. Ens vem plantar a la sorra i equipats amb ulleres i tub una estoneta d’immersio a pulmo lliure per veure peixos pallasso, lloro i mes especies de colors entre el corall de la costa. Un retol advertia: “Jellyfish season”… “Jellyfish downthere?”, preguntem. “No, any Jellyfish” ens diuen… Sortint de l’aigua alla estava: una medusa (Jellyfish), augmentant el mite de la Mentida Malaia – ara en direm aixi – que em sembla que ens perseguira durant molt de temps! A la tarda tornada amb la barca recollint gent per les altres illes sota una fina pluja i veient una selva mes maca amb la llum de l’ocas.

L’endema fem cap a l’estacio d’autobusos i fer-nos estimar per totes les companyies de taxis, busos i mini busos del lloc, pugem a un amb aire acondicionat i fem cap a la Tambunan Rafflesia Reserve. Les Rafflesies son unes flors parasites d’alguns arbres endemiques de Borneo i que poden arribar a tenir la mida d’un nen de 3 anys! Cada flor es passa madurant en forma de capoll durant 9 mesos i despres eclosionen durant sis dies d’una maner espectacular. Deuen el seu nom a un angles anomenat Raffle que no ens vem entretenir molt a saber perque. Pero es clar, es veu que Borneo ens te atravessats i fa dies que no se’n veu ni una eclosionant! Aixi que vem fer un passeig per la selva amb les corresponent parades passamelrepel.lentquesem’haenganxatunaleechealabotaoalmitjooalpantalo i xerrem una estona amb el guarda que vigila l’entrada. Ens diu que hem tingut forca mala sort perque sempre n’hi ha una o dues en flor! Un cop eixugada la suor torna a agafar el bus i a Kota Kinabalu de nou.

Avui sessio d’estilisme a una academia de perruqueria perque a l’Eloi ja li deien Bigfoot per aqui… 10RM (2 euros) i et tallen el cabell, tu!

I una llengua bifida de dos pams… Sort que no estaven interessats en els banyistes!

Un petit mareig… El Dengue que cueja… Em sembla que necessitem visitar mes illes!

Snorkelling a Borneo:

La platja i el moll:

Aixo es una Rafflesia…

I aixo es el que vem veure nosaltres:

Escombrant cap a casa (fixeu-vos amb el nom de l’agencia i, no cal dir que a “country” hi posem “Catalunya”):