Doncs si, al final hem fet aquest mitic track i hem tingut de tot: 4 dies, 3 nits, catifes i sostres de molsa, pedres verdes, camins flotants, llacs i rius transparents, rapids, mes de 15.000 cascades, sol, nuvol, boira, vent, valls i muntanyes, refugis, vaixells, helicopter… I moltes emocions! Els que tingueu temps i ganes podeu llegir el dia a dia, la resta mireu les fotos com feieu amb els llibres de l’institut, bandarres!

ANTECEDENTS:

El Milford Track es el cami que van obrir els maoris per creuar el Te Wahi Pounamu (la terra de la pedra verda), rebatejada pels anglesos com a Fiordland pels seus fiords (valls en forma d’U formats per antigues glaceres, estrets i acaben en un cul de sac arrodonit). El cami comenca al nord del llac Te Anau i acaba a l’embarcador del Milford Sound.

Els primers occidentals eren cacadors de foques i balenes i, quan aixo va escassejar es va obrir el cami als primers turistes adinerats. Actualment son quatre dies i tres nits que ha esdevingut mitica per la seva bellesa, la seva particularitat i l’acces restringit a 40 excursionistes independents i uns altres 50 /60 guiats (i amb molts cales!).

EL NOSTRE MILFORD TRACK:

Aconseguir reservar una placa en temporada alta es com reservar taula al Bulli, la gent del nostre grup la tenien des de l’octubre i ara ja era ple fins a mitjans d’abril. Nosaltres, que anem al dia a dia, no haviem reservat, pero ens vem acostar per trobar alguna cancel.lacio d’ultima hora i, si no, fariem el Keppler Track o aniriem en Kayak pel fiord. Al mati ens vem posar a la cua i, darrera nostre vem sentir una parella parlar en castella, al xerrar amb ells resulta que eren vascos i anaven a cancel.lar la seva reserva per aquell mateix dia! Vem fer un canvi de noms, ens van explicar com anava i fins i tot ens van donar mateiral que tenien (muchas gracias a Teresa i Johan!). Teniem 3 hores per preparar-ho tot i marxar.

PRIMER DIA:

Pronostic del temps: mainly fine with light showers. Southeasterlies increasing throughout day. Freezing level 1.700 m.

A les 14.00 aparquem la van i agafem el vaixell que ens porta a l’inici del track. 90 minuts despres i una dutxa anti-dydimo de botes, encetem els 53.7 Km de cami. Els primers 5 Km et deixen sense paraules: passes per un tunel d’arbres cobert de molsa i apareixes al riu Clinton, en el seu tram mes ample i tranquil, que creues per un pont penjant sobre aigues cristal.lines i endinsar-te de nou al bosc humit de terra flotant. Continuem seguint el riu i aribem a un refugi molt ben equipat. Una escapada nocturna de 20 minuts ens porta a les parets adjacents al cami per veure una constel.lacio de Glow Worms (cuques de llum) impressionant.

SEGON DIA:

Pronostic del temps: mainly fine with light showers. Southeasterlies increasing throughout day. Freezing level 1.700 m.

A les 8.30 h. ens posem en marxa pel bosc humit seguint el riu Clinton. Ens trobem amb els primers rapids i les clarianes ens descobreixen les imponents parets dels fiords i les seves casacades. Al fons, el pas McKinnon, el punt mes alt (1.069 m) per on creuariem l’endema. Mes aiguamolls i boscos on la molsa penja de les branques com si fos llana i les falgueres fan dificil de veure el terra de fora del tracat. Arribem al Mintaro Hut, mes petit que l’altre i comenca a ploure. El pronostic diu que no parara fins dema passat al migdia.

TERCER DIA:

Pronostic del temps: rain, heavy falls. Southeasterlies increasing throughout day (70 km/h). Freezing level 1.700 m.

Despengem les botes (aqui es deixen les botes a fora i si no les pengen dos ocells, el Kea i el Weka, se te les mengen!). Comencem 2 hores d’ascens cap al pas McKinnon. Plou, plou i plou i les botes son xopes des del primer torrent que trobem. A mesura que ens aixequem comencem a sentir el retrunyir de les caascades que s’han format (en un dia de pluja n’hi ha fins a 15.000, en un sec, unes 100!). Al pas McKinnon la boira no ens deixa la imponent vall i el 12 Secon Drop, un precipici on diuen que si tires una pedra triga 12 segons a tocar terra (estem temptats de llencar-hi les motxilles…). Creuem el pas i entrem a la Roaring Zone, plena de cascades que creuem continuament i rapids que no et deixen sentir res mes. Quan arribem al pla una desviacio d’una hora ens porta al peu de les Sutherland Falls: 580 m. de caiguda en tres trams seguits, que amb prou feines veiem ja que la seva forca s’havia multiplicat amb la pluja. Continuem el descens i despres de submergir-nos per enessima vegada fins a mitja cuixa, arribem al Dumpling Hut. El guarda ens diu que podem estar de sort perque nomes ha plogut 1/4 de la pluja que se sol registrar (420 mm3). No sembla gaire, pero en un fiord els aiguats es multipliquen.

QUART DIA:

Pronostic: Going fine thrughout day, Southesaterlies dying in the afternoon.

La realitat: a la nit ha plogut el doble que en tot el dia d’ahir i continua fent-ho. Aixi que el guarda no ens deixa sortir fins les 9.00 h. que ens fa anar fins a Boatshed Shelter a esperar l’helicopter! Al final es un tros mes endavant on ens recull l’helicopter que ens passa els tres km. inundats de cami (2 m. d’aigua!). Existia un cami alternatiu, pero una recent esllavissada de terra el fa impracticable. Per tant gaudim de 2 minuts d’helicopter (que lent que es va caminant…) per sobre dels fiords. En total fa 6 viatges de 6 passatgers i un per les motxilles que pengen d’una corda. No es que fos perillos quedar-se al refugi, sino que les reserves estan tan apretades que no hi cabriem amb la gent que venia darrera. Al final reprenem el cami fins a Sandfly Point (milions esperant mossegar-te si et quedes quiet!) i un altre vaixell ens porta fins al moll de Milford Sound. La vista del fiord es corprenedora amb la boira i el Mitre Peak presidint-lo al bell mig. 90 minuts d’autobus i tornem a ser dalt de la furgoneta… Que engega a la primera!

Aixo es el MIlford Track.