De Queenstown a Hokitika
Hem recorregut la West Coast of the Southern Island, la costa oest, vaja. Despres del Routeburn track vem seguir cap amunt cap a Queenstown, l’entrada dels Southern Alps. Alla acaba (o comenca el Routeburn track) i es la capital de l’aventura, diuen. Aqui pots fer bungy jumoping, paragliding, rafting, canyoning… Tot el que acabi amb “ing” i vulgui dir deixar-se caure a tota pastilla per alla on sigui o creuar un riu o llac silencios i magnific fent el maxim soroll que puguis amb qualsevol vehicle a motor. El mes perillos que vem fer va ser anar a veure el mecanic perque els frens se’ns escalfaven massa a les baixades i resulta que ara ja hem descobert que els canvis automatics tenen unes marxes reductores (sabiem que l’1 i el 2 de la maneta del canvi volia dir alguna cosa…). Aixi que tot esta be i no passa res. Vem fer un “running” lluny de Queenstown cap al Haast Pass, la porta cap a les glaceres mes famoses de NZ: Fox Glacier i Franz Josef Glacier… Espectaculars! Clar que son les primeres que veiem, pero de veritat que estan molt be, la pega es que no s’hi pot passar per sobre si no es amb visita guiada al modic preu de 150$ mes o menys. Pero ens hi vem acostar al maxim a la fase terminal (el cami per anar mes amunt estava esllavissat).
Seguint amunt vem anar a la llacuna mes gran de NZ, Okarito Lagoon, famosa perque hi niuen els White heron (Garses Reials Blanques) i una d’elles ens va ensenyar de prop com es pesca!
Aixi que cap amunt a Hokitika, una platja on pots trobar codols de tots els colors i materials (que n’hi ha molts), fins i tot de Jade (no deu ser temporada perque no en vem veure ni un!). Aquest poble es la capital de l’artesania del Jade i basicament hi ha aixo, antigues mines d’or i un Holiday Park on vem fer una truita de Kumara i ceba, un Spa i una dutxeta! Perdo, ens oblidavem de la Hokitika Gorge, la gorja del riu amb unes aigues que semblen fetes de llet de color blau (si hi aneu abans de les 10 millor perque es quan comencen a arribar els autobusos de grups!).
Fox glacier (no t’hi acostis):
He dit que no t’hi acostis…
MMMmm…
Franz Josef Glacier:
La Garsa:
Hokitika Gorge capgirada:
Ostras nois, que guapo es tot aixo, i que be ho paseu, tinc una curiositat no parleu gaire be mai del menjar .Com es menja pr aquestes terres.
Molts petons.
Finalment m’heu respost! Així que tots aquests llocs tant fantàstic i meravellosos estan plens a vessar de gent i vosaltres voleu vendre’ns la pel·lícula que són llocs idíl·lics i pràcticament sense gent! JA! Us heu retratat vosaltres mateixos…
Eloi, vestit de vermell, amb aquesta mirada i tot plegat sembles el dimoni! Uhhhhhhhh!!!!!
Qui us va vnendre el cotxe, no us podria haver-vos donat quatre nocions de conducció d’un cotxe untomàtic? És que la gent és l’hòstia!
ai eloi q se’t quedarà la llengua enxangada al gel i hauràs de portar l’iceberg durant un any penjant de la boca…..
Fina:
Aqui es menja com a casa perque no anem gairebe mai enlloc! Fem tots els apats a la furgoneta amb el nostre fogonet, la paella i dos pots. Ara mengem molta verdura perque no ens movem gaire i podem anar a comprar cada dia (i el nostre sistema digestiu ho necessita…). Esmorzem molta fibra i fruita i dinem i sopem aros, pasta, amanida, verdura… La carn en ocasions especials, pero almenys un o dos cops la setmana! Aquesta setmana ens presentem a un centre comercial cap a les 6 perque el japones fa un 2×1 de sushi abans de tancar i ahir ens en va regalar 16 peces!
Cristina:
Gent no n’hi ha gaire en general… Va mes plen la igualadina de les 7 del mati! Aixi que xinxa!!
El que ens la va vendre no tenia ni idea de com anava el canvi automatic tampoc! No sabia que eren aquells numeros…
Laia:
El gel de milers d’anys no enganxa, de fet, refreda mes un glaco del congelador que aquell! Ho sabem perque com que el metge li va dir a l’eloi que es poses gel al dit ho ha comprovat!
En fi, anirem penjant entrades que ens queden, pero anem atrafegats intentant vendre la van i proveint-nos de material per anar al sud-est asiatic. Aqui acabarem posant-nos un retol al pit i passejant-nos amb un: “Van For Sale”, de moment ja ens hem vist obligats a baixar-li el preu 1.000$ perque aqui hi ha molta mes oferta que demanda, pero molta mes!! Si fossim compradors… ai!
I quin recorregut han fet??
ttp://elsqueesqueden.blogspot.com/2008/03/de-queenstown-hokitika.html
Laieta, ja sé que m’ho volies demanar, però no t’atrevies (tema brownies…)
http://elsqueesqueden.blogspot.com/2008/03/de-queenstown-hokitika.html