Apa khabar!

Ens vem acomiadar de Broneo amb la promesa de tornar-hi (i sembla que tenim complices per fer-ho…) i l’avio ens va tornar a Kuala Lumpur, dues nits a chinatown, una bateria per la camera per si Laos… I amb el nostre primer regateig! Si amics, ja hem perdut la vergonya i ara ja no se’ns escapa ni un Ringgit de mes! El de la botiga va i ens diu el doble del preu que val a Barcelona i aixo va ser la gota que fa vessar el got, el vem espremer fins a treure-li una tercera part del que deia. Val a dir que hi ha venedors que es presten mes al regateig i, si ets el “first costumer” la cosa es mes facil.

A KL poca cosa, una vista a uns amics nous i a les Batu Caves, unes coves just a les afores de la ciutat que son un temple Hindu on en dates senyalades hi passen 1 milio de persones en 3 dies de pregaries, promeses i penitencia!! Les coves son molt maques, pero estan molt brutes… Shiva deu estar enfadada! Per accedir-hi has de pujar 272 escales forca dretes i estretes que puges caminant com un anec mentre els macacs fan la feina d’escombriaires. Malasia esta ple de coves de sostres altissims que solen ser niu de rat-penats i orenetes (aqui tambe es famosa la sopa de niu d’oreneta que encara no hem tastat). Al sortir de les coves era impossible localitzar la aprada de bus i un matrimoni gran ens va portar la meitat del cami mentre ens recomanaven que passessim de Malasia i anessim a Tailandia que allo si que es maco i barat… El viatjar va per gustos i tothom te opinions molt diverses sobre el que es la bellesa. A la nit sessio de fotos de les Torres Petronas il.luminades.

L’endema a busacr el bus cap a Malacca en una estacio de busos de l’estil de Sants, pero coberta. Malacca es una petita ciutat de la costa Oest que resumeix la historia de Malasia dels ultims segles; es un port natural on han ancorat vaixells de tots els col.lonitzadors i emigrants de tot arreu per la seva proximitat amb Java. La presencia mes forta la van deixar els portuguesos, xinesos i holandesos. Dels portuguesos en queden noms d’objectes i edificis i dels xinesos un Chinatown de veritat. Vem anar directes alla a buscar un lloc per dormir… Vem anar a petar al primer budget hotel (se’ls diu aixi als hotels barats) que veiem amb televisio a l’habitacio.

Al vespre sopar al Cafe 1511 on vem anar a petar per casualitat quan buscaven un cibercafe i el propietari no nomes en va indicar que tots eren tancats, sino que ens va deixar el seu propi portatil per fer les nostres coses. Va resultar ser un ciber-restaurant per nosaltres on estaves connectat mentre assabories la cuina Nyonya, una barreja entre la cuina malaia i xinesa amb tocs portuguesos que, a pesar del nom, es forca estimulant. Queda pendent l’entrada sobre menjar a Malasia que estem preparant!

Al mati l’Imam ens va llevar amb els seus cants i despres d’un esmorzar xines, visita a la ciutat: Chinatown, Cheng Hon Ten, el temple xines mes antic de Malasia encara en funcionament des del 1646 i fet amb materials importats de la Xina i Kampung Morten (una vila tipica malaia) on vem veure que la baldufa es un joc mundial entre la canalla.

L’endema de cami cap a Mersing: ciutat pesquera de la costa est que ens fara de pont a Pulau Tioman, una illa paradisiaca encara molt explotada on nomes hi van turistes malais i backpackers com nosaltres amb poc pressupost. A Mersing hem descobert dues coses; El self-service hotel i el Murtabak. L’Omar es un senyor que te un hotel de tres habitacions i, si quan hi vas no hi es, un retol et recomana que t’instal.lis a l’habitacio que vulguis que ja ho trobarem. I el Murtabak es una crepe-truita molt interessant al mati quan et lleves amb gana. A mes a mes la Laura gairebe acaba contractada en un colmado per un nen xines de 5 anys.

Pulau Tioman -pulau vol dir illa i Tioman no ho sabem, pero sona a personatge de l’Arale- es una illa de 100 km2 i que te dues cares: a l’oest hi ha uns mini-resorts mes o menys economics on van els guiris a fer snorkel de dia i festa i cervesa per la nit. A l’est hi ha Juara, un poblet petit on els ferrys no arriben directament de Mersing i s’hi accedeix des de l’oest per una carretera molt dreta i estreta. No cal dir que el viatge tipus beutotalacervesaquepuguisperquesmoltbaratafinsquecaiguisdeculietdespertisvesasaberon no ens tira gaire, aixi que cap a Juara falta gent.

El ferry ens deixa a Tekek, a l’oest, i envalentonats amb les nostres recentment adquirides habilitats regatejadores i amb la seguretat de saber que el viatge son 7 km i que el preu que posa a la guia son 25RM per persona ens disposem a tot. Nomes posar el peu a terra ja estas fent amics: “go to Juara my friends?” ens deia un. “Yes” vem dir-li. “120RM, very cheap” feia el noi… Aqui la mentida malaia ataca de nou perque ens deia que el recorregut era de 45 minuts per una carretera molt i molt dolenta, molt inclinada. Li vem dir que 7 km no son 45 minuts i que el preu sabiem que era 25RM per persona i ens va contestar: “So you know the price! Ok my friends, 35RM each then”. Al final vem pagar els 25RM cada un i un conductor enfadat ens va amenacar que no podriem tornar de Juara pel mateix preu.

El que segueix son quatre dies de Sol, platja, corall, peixos de colors, macacs, cocos… I tot el que un imagina d’una illa tropical excepte el luxe. Hem dormit al Rainbow Chalet en una caseta petita de fusta “en primera linea de mar”. La nostra rutina ha esta lelvar-se entre 9 i 10 del mati, un banyet aclaridor, un roti telur (crepe amb un ou a dins) i amanida de fruita, llegir una estona, snorkel i dutxa. Despres repeticio de la rutina del mati pero canviant roti per qualsevol de les delicies preparades al moment a la cuina del Bushman Cafe, una de les millors cuines que hem tastat.

Hem vist forac corall, hem trobat el Nemo i altres peixos de colors, una rajada, aguiles de mar, llangardaixos gegants, esquirols, colibris… I hem rebut les mossegades de les sandflies locals i alguna formiga vermella amb molt mala llet! Hem recollit dades pel nostre viatge d’altres viatgers com nosaltres a canvi de trossos de coco oberts per l’Eloi com no podia ser d’altra manera.

Pero la millor conversa va ser amb el propietari del Bushman Cafe: nebot de l’amo del Rainbow Chalets i cosi del conductor del cotxe… Tot queda en familia a Juara. Entre altres coses ens va explicar que l’autentic gust del menjar malai el trobes a les paradetes ambulants perque no reciclen el emnjar i cuinen al moment, que a l’estacio humida la roba no s’asseca i fa pudor i que cada any l’aigua i molta sorra li ha entrat al cafe (ens va dir que ha pensat alguns cops a no quedar-se alla durant l’estacio humida, que no esta tarnquil, pero que no ho fa perque el desti decidira si ha de morir al mar o no!), que de mes jove havia estat viatger com nosaltres per Asia i Europa amb un pressupost ridicul… Gracies a ell vem descobrir que els malais son com els publicistes: tenen mes dies de festa que ningu. Avantatges de tenir tres religions oficials. En total 29 dies de festa nacional mes les vacances que puguis tenir de la teva feina; Deia que son una mica mandrosos perque encara els sembla poc.

I al final gracies a ell no vam haver de menester un 4×4 per tornar a Mersing perque ens vem enxufar a un ferry-charter d’un grup de team building que estaven de jornades per alla a Juara.

Selamat Jalan a tothom!

Les Petronas Fantasma:

Chinatown a Malacca:

Kampung malaia a Malacca:

Self-Hostel de l’Omar:

Badminton a Mersing, un torneig local. Pels que no ho sabeu, Malasia es una potencia mundial en Badminton, es mouen com esquirols per la pista!

La cabana…

I des de la cabana:

Obrint un coco…

I un coco obert:

Postals des de Pulau Tioman:

Bushman Cafe:

L’Eloi encara esta una mica desorientat…