Costa est: la malasia mes musulmana
Apa Khabar!
Han passat molts dies des de l’ultima entrada, la veritat es que els llocs on hem estat ara la connexio a internet o era inexistent o cara. Pero per la familia i amics/gues patidors/es o simplement pels curiosos us farem un resum del que han estat aquestes dues ultimes setmanes.
Despres de Kuantan, Kuala Terengganu seguia la ruta per la costa est cap al nord. Hi vem fer una parada d’un parell de dies. Aquesta ciutat esta invertint molt per convertir-se en un punt de referencia musulmana a Malasia i al mon. Vem veure com ultimaven els detalls de la mesquita de cristall i del que vem anomenar “l’islam en miniatura”: recreacions a escala dels edificis claus de la historia antiga i actual de l’islam.
L’endema ens esperava Merang: un poble pesquer malai tradicional, pero despres de quasi 2 mesos a malasia sembla que quan diuen malai-tradicional moltes vegades resulten ser barraques amb sostre d’uralita i que no falti la televisio per satel.lit.
Aixi doncs ens vem embarcar en un bus que conduia el cosi de Nikki Lauda fins a Kota Bharu on ens van rebre amb un gran xafec. Aquesta ciutat enganya una mica: arribats de nit i despres de la pluja vem creure haver trobat el lloc on el flautista d’Hamelin es va emportar totes les rates… n’hi havia per tot arreu! En sec, pero, vem descobrir que aquesta ciutat, a nomes 45 km de la frontera amb Tailandia, era mes interessant del que semblava. No nomes vem celebrar l’aniversari del Sultan de la regio de Kelantan, sino que vem tocar instruments tipics malais (Rebana Ubi i Kertok), vem descobrir el Seni Silat (art marcial malaia), vem jugar a la baldufa d’un pam de diametre anomenada Gasing Pangkah i tambe li vem fotre 4 patades a una pilota amb plomes practicant el Sepak Bulu Ayam, que es com jugar al futvolei amb una pilota de badminton gegant (recomenar jugar amb bambes, no descalc com va fer l’eloi, que tocava la pilota millor que ningu). A Kota Bharu tambe hi ha 6 museus que t’ensenyen la vida dels sultans, artesania malaia, la historia de l’Islam i la guerra mundial a Malasia, pero si arribes dijous a la tarda tot esta tancat fins dilluns, aixi son els caps de setmana musulmans a Malasia. I les nits? Les nits les passavem al night market… Comprant? No, menjant el millor de la cuina malaia! Aqui el millor es menja al carrer i no al Bulli esperant 6 mesos! Per cert, hem vist a Malasia rareses sorprenentment semblants a alguns dels “invents” del ferran Adria! Coincidencia?
Kota Bharu es on fan nit tots els viatgers que venen de Tailandia i/o tenen com a proxim desti Pulau Perhentian. Aquestes son dues illes “paradisiaques” que han tingut millors temps: Pulau Perhentian Besar (gran), es on es troben els resorts de luxe i Pulau Perhentian Kecil (petita) es on van els que tenen menys pressupost. Sobre aquestes illes tenim sentiments contradictoris, per una banda vem veure tortugues gegants, taurons dels esculls de corall i multitud de peixos de totes mides i colors fent snorkel, a mes a mes de fer amics mentre jugavem a volei platja, feiem una barbacoa de peix o veiem el Manchester a guanyar la Premier League!
Per altra banda veure plataformes flotants plenes d’escombraries a escassos metres de la platja, sorra bruta, platges plenes de barques-taxi que anaven i venien continuament, turistes (i diem turistes i no viatgers) que prefereixen menjar hamburgueses i patates fregides en comptes de tastar peix fresc i cuina local i, sobretot descobrir que mentre estas observant una tortuga al teu voltant hi ha 15 o me spersones perseguint-la, nomes ens va caldre mirar-nos sota l’aigua i quedar dacord en donar per acabat l’snorkel a Perhentian. Es per tot aixo que nomes hi vem estar 2 dies i ens vem emportar la propia brossa.
Una mesquita de vidre que fa de mal netejar!
Conduint el cotxe del sulta de Terengganu:
Kota bharu i el mercat de dia:
I el mercat de nit… mmmm!!
L’amenaca malaia:
La Lau-ra tocant musica tradicional:
Taxi boats a go-go a Perhentian Island:
Jefa! No em diguis que no hi ha lloc al Barca de Volei per mi… Ni que sigui al de noies!
Barbacoa de “guiris” a Coral Bay… Fem col.legues de tot arreu:
Cosa seria les aranyes a Malasia…
Aquest es el nostre nebot, el Bru, saltant a Catalunya:
I ara nosaltres ens estem entrenant a Malasia per no quedar-nos enrera!!
Estem morenos o que?
Aixo es Asia, a vegades et lleves i tens aixo a qualsevol part del cos… O a tot el cos! Aixo no us fa enveja, oi?
El Bahasa Melayu es senzill. Aqui posa: “Lassanya, si menja pasta, suca!”

Al que m´agradat menys han sigut les cames del Eloi, perque suposu que son del Eloi oi ?.
Veig que tot us va molt be. Molts molts petons tambe del Oriol que ara esta aqui al meu costat.
Nois, em sembla que encara us heu d’entrenar moltíssim per arribar al nivell del Bru. Bru, tu com els veus? Creus que seran mai tan bons com tu, saltant?
Us ha dit algú que esteu GUAPÍSSIMS??? Jo m’he hagut d’anar a mirar al mirall i he arribat a una conclusió òbvia: està clar que això de treballar no fa cap bé a ningú.
M’he elegrat moltíssim de sentir-vos.. em queia la llagrimeta! Petonassos!!
Uuuuaaaalaaaaa! Tot sona genial (menys le piles d’escombraries i la persecució de la tortuga, queda clar!)
Avui en Bru no pot contestar, perquè es queda a dormir fora, però demà es quedarà parat, quan li ensenyi. Segur que en vol dir alguna sobre el tema!
No patim tant, no patim tant; si voleu saber el que és patir, munteu un negoci que depengui dels informàtics i ja veure, ja…
Apa, reiets, que féu molt bona cara!
quins mercats, quins colors i quina gana… doncs si, esteu guapissimss, petonets.
Lamento comunicar-vos que el que realment ha impressionat a en Bru és l’aranya i la mesquita de vidre… Sobretot, l’aranya!
Quan va veure els vostres salts va riure, impressionat, però va riure!