Christchurch again
Hola a tothom!
Ja fa dies que som a Christchurch i ja tenim ganes de marxar cap a la nosrta proxima destinacio: Borneo via Sidney i Kuala Lumpur. Durant aquests dies a Chch (que diuen aqui) la nostra missio es: vendre la furgo, proveir-nos de material pel sud-est asiatic i intentar no avorrir-nos massa.
La venda de la furgo esta resultant dura, ara entenem els pagesos de Lleida: una poma els costa mes del que en treuen i, a sobre, el que els l’hi compra fa un negoci increible! Quan la vem comprar era temporada alta i hi havia molts mes compradors que vans per vendre i, a sobre, a Auckland es mes car que aqui a Cristchurch perque tothom baixa cap aqui a vendre-la!!
Primer vem anar a una fira com la que haviem anat a comprar la nostra i, de seguida vem veure que no recuperariem tots els diners: hi havia unes 20 vans per vendre i uns cinc o sis que no sabien si comprarien una van o un cotxe o res de res… Aixi que ja vem comencar oferint-la a 2.900$ (ens en va costar 3.200$), que era un preu dels alts. Una setmana despres l’hem anat rebaixant fins a 2.200$ i actualment estem al backpackers car market, on pagues 85$ per estar-hi tres dies, intentant vendre-la per 1.900$. L’han vingut a veure algunes persones i, si haguessim trobat un taller obert (per fer una revisio pre-compra) en dissabte de pont potser se l’haurien quedat unes noies de Madrid i Zamora, pero no es podien esperar mes dies i al final van seguir la seva ruta. Tambe una noia alemanya la va provar amb un amic seu israeli que va comencar a tocar els cables i “manguitus”, a fer esses pel mig de la ciutat i a frenar de cop als semafors!! Un noi alemany ens va dir ahir que ens trucaria avui o dema que li interessava forca, unes altres noies franceses tenien al cap la van que volien, pero no la trobaven i la nostra quasi els feia el pes, uns holandesos l’han provat i els agrada, pero dema ens diran el que perque n’havien de veure mes i, finalment dos nois israelis s’han interessat per ella, pero no crec que els hi venem: els paios saben que marxem i porten un posat de suficiencia que no s’aguanta… Primer han arrencat l’anunci sencer en comptes de nomes el telefon, despres l’hi van trobant pegues i et tracten com si els volguessis enganyar i, a sobre, no volen pagar mes de 900$ (encara que al costat del nostre anunci ells havien escrit 1.700$). Creiem que perque ens robin, millor que ho faci un professional i ens la venem a peces que segur que en treiem el mateix i amb un regust mes dolc! Algun dia farem una entrada sobre els israelis viatgers, ens ho havien dit i no ho voliem creure, pero realment molts porten un aire de suficiencia i unes maneres no gaire adequades per viatjar i fer amics.
En general la van agrada a tothom, pero realment n’hi ha moltes i molta varietat de preu (aqui tambe hi ha qui rebenta el mercat com en tots els negocis). Pero ens ha fet bon servei i es infinitament mes barat que llogar-ne una o que anar a backpackers a dormir i desplacar-se en autobus o tren! A mes a mes excepte moments de desesperacio, coneixem molta gent que ven vans i cotxes i ens ho passem forca be.
La provisio de material per Asia ha estat mes facil, pero amb alguna sorpresa. Mosquiteres, sacs de seda, piles, repel.lents d’insectes… Fins aqui tot anava be, fins que ens vam topar amb Mister Bean. Adquirir medicaments contra la malaria a Nova Zelanda nomes es pot fer sota recepta medica, aixi que vam anar a un centre medic que s’anunciava a la porta com a clinica familiar, de vacunacions per viatgers i cirurgia anti-roncs entre d’altres, buscant dues receptes i algun consell que no ens haguessin donat al Clinic de Barcelona. En comptes d’aixo vam acabar a la consulta d’un metge escoces que aixecava les celles i tartamudejava com el Mister Bean mentre intentava trobar un pais anomenat Borneo a la web de l’OMS davant nostre! Al final li vem descobrir que Borneo es una illa que pertany a Indonesia, Malasia i Brunei i que es una zona d’alt risc de malaria i nosaltres les nostres receptes, pagant, es clar…
A Chch nomes hi ha quatre coses a fer:
1: el breikindance
2: el crusaito
3: el mai… Perdo, ens estem confonent.
A Chch tenen una biblioteca que faria enveja a moltes de les de Barcelona: tres plantes, escales mecaniques, ordinados amb internet gratuit i un personal molt atent i amable (i llibres tambe e!). A mes a mes hi ha un dels millors parcs urbans que hem vist a NZ: el Hagley Park. Hi ha camps de criquet, rugby, pistes de tennis, un jardi botanic i un camp de golf! Pero a nosaltres el que mes ens ha agradat es el Cockayne Memorial Garden, un raconet discret, assolellat i molt ben cuidat en honor a un dels primers botanics conservacionistes del pais, que ens ha servit de Wushu Quan per fer Tai Txi Txuan (Blas, oblida’t del sostre pel pati i posa gespa al terra!).
Per ser justos amb Chch val a dir que el Canterbury Museum, l’Art Gallery i l’Arts Center son visites molt interessants.
Borneo, ja venim!!
La tira de la fira:
La tira de quilometres:
El Capita Cook tampoc vol una van:
Espiral 108, Tai txi txuan a Chch:
ei parelleta!
quines aventures i desventures aqts dies no? el meu humil consell per vendre un vehícle és recorrer al sexe. Si la mira un home la Laura es posa sensualment a dins la van lleugera de roba, si la mira una dona l’eloi es posa a remenar el motor tot brut de greix i despitragat… ja sé q la idea es basa en els intints més bàsic dels humans, però no ens enganyem, al final son els q tiren més! i si més no no us aborririeu durant el dia!!! 😉
ei, anireu al costat de sulawesy, és la illa q va anar el meu ex company de feina! jeje!!!! a veure si hi feu una visiteta… deia q hi havia unes platjes força tranquiles. Si necessiteu info de la illa us passo el seu mail ok?!
Laia, has fet bé d’explicar-los quines són les bases freudianes de la publicitat. No la vénen perquè a l’Eloi el món de la publi no li ha agradat mai… i així ni una samarreta no vendran!
I si l’heu d’acabar venent per dos rals, almenys que se la quedi una bona persona. Bona sort!!
Per parlar d’experiències surrealistes i divertides us recomano l’obra “L’antropòleg innocent” de Nigel Barley on es relata les seves experiències sota les mans del que ell es pensava que era un dentista africà, i acaba descobrint que és un carnisser de poble… massa tard, quan amb unes eines de matar animals li acaba d’extreure un queixal! La infecció que li va agafar, ja us la podeu imaginar… Així que sempre pot ser pitjor!
Laia, et recomano ferventment la novel·la. estic convençuda que a tu et faria riure molt (i no va amb segones de res, malpensada!).
Eps, és un llibre boníssim!
Ànims amb la van i sort a Borneo! Suposo que amb la mega-negociadora de la Laura, la cosa ha de sortir ben aviat.
ja m’he apuntat la novel.la! 🙂
Casi, casi, casi que emb feu enveja, no es mala idea, pero em sembla que com no sigui gespa artificial…………………………ets tu Eloi el de la foto????????????????????????