Sawadee ka/Krap! (si ets una dona/si ets un home)

A Tailandia de nou, amics i familia! Despres de creuar la frontera de Laos amb barca per un riu Mekong a punt de desbrodar-se 13 metres per sobre el seu nivell habitual i inundant l’oficina d’immigracio tailandesa, de seguida veus que has canviat de pais. Mes de tot i molt soroll… Tailandia realment esta molt mes modernitzat que Laos! A Chiang Khong vem agafar l’autobus cap a Chiang Rai amb la premisa: “quan arribem si no ens agrada el que veiem, agafem el primer bus a Chiang Mai”. La xispa amb Chiang Rai no va sorgir i vem encamionar-nos cap a Chiang Mai, la segona ciutat de Tailandia i motor economic del nord del pais. Es una ciutat molt moderna amb tot el que aixo implica: fums, soroll, multituds… I molt turistica: comerc, souvenirs, agents de viatge, tuk-tuk a cabassos i, desgraciadament, clubs de “senyoretes”. Pero, per altra banda, la zona esta envoltada de parcs naturals “thai-style”, viles de diferents etnies (mes visitades i acomodades que a Laos) i un centre historic quadrat, acanalat i emmurallat que repsira un ambient similar a Luang Prabang -salvant les distancies, es clar-, ple de temples. Segur que direu que vist un temple vistos tots, pero a Chiang Mai hi ha temples particulars i la veritat es que val la pena d’acostar-s’hi. A mes es famosa pels seus cursos de tradico thai: cuina, massatge, muai thai… Pero no teniem temps per tot aixo. Nosaltres vam coneixer un suec que ens va recomanar una guest house on vem establir el nostre quarter general. Les nostres missions eren:

1. Portar la camera a arreglar (ja ens coneixen a Canon)
2. Sondejar el mercat de cameres digitals compactes per mantenir-vos il.lustrats
3. Comprar unes sabates de muntanya per l’Eloi: el fang i la humitat de Laos van acabar amb les velles.
4. Visitar la ciutat… No ens oblidessim del principal.
5. Aconseguir informacio de treks a les “hill-tribe villages”: ja som mig etnolegs.

Per fer aixo ens haviem de moure amb soltura i velocitat i vem veure clar que llogar una moto es la millor opcio. Si et vols sentir com un tailandes contemporani, has de circular amb moto. Nosaltres ja ens sentim com a casa en un semafor respirant CO2 envoltats d’scooters thais. Aixi doncs la visita a Chiang Mai va ser un exit i les missions:

1. Camera volant a Bangkok perque l’arreglin.
2. Comprada camera compacta.
3. L’Eloi es com un nen amb sabates noves.
4. Chiang Mai: emples, parc natural, mercats i ciutat visitada.
5. Hill-tribe villages: cares i amb un feeling molt alt de mercadet de souvenirs…

Aixi que cap a Nan falta gent! Nan es una altra capital de provincia que, per nosaltres, te la mida justa. Es moderna, pero conserva un ritme i una vida de poble encantador. A Nan passariem unes de les estones mes divertides a Tailandia.

Ve arribar a la tarda i ens vem instal.lar. Despres el primordial era trobar el “talat khun” o mercat de nit, on anar a menjar. Mmmm…. “Eloi mahk mahk!” delicios! Amb la panxa plena vem passar pel costat d’uns nois que jugaven a “Takraw”, el joc semblant al futvolei del que us vem parlar a una e les entrades de Laos. Ens van convidar a seure i mirar-los i, un cop asseguts, un noi va convidar l’Eloi a provar-ho. El clamor general va ser quan van veure que un falang podia fer tocs amb la pilota, aixi que en Prapan el va convidar a fer equip amb ell. Fer tocs no es dificil, passar-la a l’altre costat o sacar, tampoc, pero fer un remat de xilena amb volta completa caient de peu i aconseguint el punt es inabastable per un falang qualsevol, pero ho va fer prou be perque ens convidessin a sopar, ens regalessin una pilota i ens convidessin a jugar l’endema. Somriure de satisfaccio de l’Eloi…

L’endema aniriem a buscar informacio sobre mes treks a “hill-tribes” dels voltants i veure algun dels temples (tambe una mica diferents) de Nan. Els plans van canviar de seguida. Al primer temple que vem entrar, 11 adolescents (de 16 i 17 anys) de l’institut de Nan ens van abordar per demanar-nos si podiem ajudar-los en un treball d’angles i amb els salts -literalment- d’alegria que feien quan ens van veure, no podiem dir que no. Es temem estar causant un dany irreparable per tota una generacio de tailandesos que desitgen parlar angles! En fi, es tractava de fer de turistes que entravem al temple i quedavem meravellats i una de les noies establia un dialeg amb nosaltres mentre ens gravaven amb una camera. La visita el temple es va convertir en un dinar, visita al museu, visita a la casa de l’antic rei de Nan i el mercat de la tarda i, tot aixo, gravat per la posteritat i per les classes d’angles de la colla. Aixi que ja ens veus anant de paquet amb una scooter cada un conduida per una adolescent Thai, els millors conductors d’scooter del mon. A l’Eloi li feia por que el confonguessin amb un turista sexual anant amb moto amb una joveneta, lacra que encara arrosseguen a Tailandia, desgraciadament… Pero lluny d’aixo, es feien un tip de riure quan ens veien!

Al vespre amb els altres amics de Nan, unes partidetes de Takraw i petites llicons de Muai Thai per l’Eloi. Aquesta vegada fins i tot el seu equip va guanyar alguna partideta i va poder provar tots els aspectes del joc. El Muai Thai ja es una altra cosa i unes quantes series de patades als coixins del “mestre” cansen la tira!

L’endema els “Thai teen guides” ens van portar a la galeria d’art de Nan, una mena de casa museu d’un artista local que exposa la seva obra i la d’altres artistes o estudiants d’art tailandesos. La mare d’una d’elles ens va portar a tots 13 en furgoneta a 20 km de Nan, on l’artista en questio es va interessar per nosaltres i ens va demanar de posar per fer-nos unes fotos que li servissin de model per futurs quadres. Les noies ens van fer una petita entrevista i al tornar ens acompanyarien a dinar. Les pobres es van quedar molt tristes quan els vem dir que l’endema marxavem i nosaltres tambe una mica. La veritat es que eren unes noies i un noi molt agradables. timids, pero atrevits i cuirosos a la vegada, molt respectuosos sobretot amb la gent gran, molt i molt riallers i que estaven molt atents a tot el que els poguessim explicar. Els va emocionar que fossim dissenyadors grafics (en general a Tailandia sempre fan uau! quan ho diem) i, fins i tot, junts vem crear un anunci fictici per un treball de l’escola. Donava gust el seu interes per aprendre i com anaven sempre consultant el seu diccionari Thai-angles que tots portaven a sobre tota l’estona. La innocencia i naturalitat a la seva edat en comparacio amb les feres massa precoces que corren per occident que tenen pressa per creixer, eh, “primeles”? (broma interna familiar). Amb ells vem aprendre a fer la “postura asiatica per les fotos” que veureu molt sovint a partir d’ara al blog! La veritat es que Nan es un altre d’aquests llocs on sempre diem: “aqui ens podriem quedar a viure”, ja en tenim una petita col.leccio. De tota manera viatjar es com el menjar i sempre es millor quedar-se amb les ganes d’una mica mes que atipar-te i avorrir el plat. Es un bon simptoma marxar d’un lloc amb el cor una mica encongidet i amb ganes de tpornar-hi. Despres els records son mes intensos i els ulls et brillen d’una manera diferent quan ho expliques als altres viatgers. Potser es una visio una mica herencia del Romanticisme europeu, pero es tal i com ho vivim: “asi ha sucedido y asi se lo hemos contado” . Encara existeix Tele5?

Comig soon: Sukothai, budes de pedra gegants. Mae Sot, refugiats birmans i contraband fronterer. Um Phang, corredor de fauna dels sud-est asiatic. Romangun atents en aquest blog.

pd: pels que diuen que no… Que consti que mengem i molt. Es mes, el menjar et segueix pel carrer en forma de ciclista.
pd2: si hem escrit quan ereu de vacances, ho sentim, no sabiem ni que era agost… Jejejeje….

L’hora del recolliment a Chiang Mai:

Detalls dels temples:

Loca Academia de Monks 5:

Per moure’s per un parc natural emboirat…

… Res millos que una moto llampant!

Oi tant que si!

Fent amics a Nan:

The Thai-Teen-Team… Best team ever!

Thai sports:

Eh! Ah! Eh! Ah! Eh!…

Thai moving style:

L’artista local, Mr. Winai Prabripoo: