Ja som a Kuala Lumpur (KL o Kel pels locals)!

Ahir erem a Sydney tan tranquils sense haver de carregar maletes perque la mateixa companyia ens havia transferit les motxilles al nostre avio… O aixo es el que ens pensavem! Nosaltres que pensavem que tindriem problemes a l’aduana a Kuala Lumpur per les medicines o qualsevol altra tonteria que portessim a la maleta, resulta que no, que ja ni s’ho miren i perque les motxilles s’havien perdut. Es veu que Jetstar (sempre ens recordarem d’ells) havien posat les maletes en un altre avio que no era el nostre i, al final, encara se’n van deixar una a Sydney. Per tant ja ens veus fent una reclamacio a l’aeroport amb un home que ens va obligar a oblidar tota la construccio de frases en angles apreses
a NZ -al final ja enteniem els Kiwis- confiant que recollirien les maletes quan arribessin o les trobessin, ens les enviarien al nostre hostel de Kuala Lumpur, el Green Hut Lodge pels bojos de Google que ens llegiu, pero la cosa no va anar tal i com esperavem. Vem trucar al vespre i ens van dir que n’havien recuperat una, pero l’altra encara no sabien on era… Quina nit mes acalorada entre l’humitat que fa aqui i l’incertesa de saber si haviem de comprar-ho tot o no. Al mati tornem a trucar i tot continuava igual aixi que vem fer la bossa de ma que ens quedava i vem anar a voltar per KL a localitzar botigues per comprar el que ens faltes.

Aqui tot es mes barat, la tecnologia, la roba de marca, i tota la resta de pijades occidentals valen aproximadament la meitat o mes que a Barcelona i algun centre comercial fa petit l’Illa Diagonal, com el que hi ha a les Torres Petronas. Sabem de dues noies adolescents que es tornarien boges aqui; Oi numes_tu_io?

Vem pujar al pont que uneix les dues torres Petronas per veure si veiem les maletes i els nostres pensaments des d’una altra perspectiva i l’unic que vem veure es una vista magnifica, una peli en 3D on et volen fer creure que el petroli es ecologic (Petronas es la companyia petrolera nacional de Malasia) i un panell (es diu panell?) d’ascensor amb 84 llumetes, una per cada pis. Des de la meitat de la torre (226 metres) pero, ens vem oblidar de tot i, al tornar al hostel teniem les dues maletes a recepcio! Jejeje, gracies a les pregaries d’en Peter creiem…

En fi, que les coses s’arreglen i us podem dir que KL es una ciutat fascinant perque encara la gent conserva una actitud semirural, pero esta molt bruta (excepte la zona dels negocis i els rascacels), fa molta, molta xafogor i l’aire es irrespirable; Ni se us acudeixi venir aqui i agafar mitja glopada d’aire amb la boca. Si Pequin esta mes contaminada que aquesta, no m’estranya que alguns fondistes com el Gebresselaisse no vulguin correr alla!

La gent es molt agradable i parlen mes angles que a Espanya, quina vergonya, pero has de vigilar a llocs com a l’aeroport perque si et descuides pujaries a cinc autobusos diferents, reservaries tres hotels diferents o qualsevol altre servei que no volies, pero que per un acabat d’aterrar i a sobre sense maletes, et poden arribar a confondre bastant.

Tot i aixi es un descans tenir un llit on dormir sense les barres dels seients de la van a sota, aixecar-se i posar-se dret a l’habitacio, sobretot, sobretot, no haver de cuinar i menjar els dos per nomes 2,60 Euros! Noodles, sopa, pollastre, porc, un suc de coco acabat d’obrir per beure… Aaaaah! entre conduir per l’esquerra i tot aixo que ens espera a Asia, haurem de fer un curset de vida d’assalariatquepagaunlloguerivaacompraricuinaicondueix(perladretaera?)quevaalcineiasoparforadetantentant abans de tornar. Ara ens posem a CCC.com a veure si en fan un d’aquests…

A veure si a una altra hora posem unes fotos de les Petronas i d’un Macaco perque ara no tenim els estris necessaris!

pd: abans que ningu ens ho digui, heu de saber que tenim asseguranca de viatge que cobreix la perdua de maletes i que tot l’important a la bossa de ma… Som uns viatgers aprenents aplicats!