Ni hao a tothom!

17 hores d’un altre realment magnific tren-llitera xinesamb nous amics a la llibreta de contactes ens van portar la pais del Songoku. Anys i anys somiant a travessar l’espai entre muntanyes amb un nuvol kington i saltar-ne en marxa cridant: “allarga’t basto!” I per fi ja hi erem.

Guilin es mundialment famos per ser un dels paisatges mes macos i excentrics del Mon. En un terreny totalment pla s’hi aixequen milers de “pinyons gegants” que son muntanyes Karstiques per sermes cientifics, que nosaltres coneixem en part gracies als dibuixos de “Bola de Drac”. Vem passar de Guilin i vem anar a Yangshuo, igual de bonic, pero mes tranqui i amb un couch surfer molt interessant. Abans dir-vos que contemplant aquestes muntanyes hem complert un somni de l’Eloi i ens hem sentit dins una pintura de tinta xinesa sobre paper d’arros. La llastima es que el nuvol Kington era mes aviat una boirina i l’unic basto magic es el bambu que serveix des d’escuradents fins a bastides d’obra i, les uniques boles que hem trobat no son de drac, sino les “boles” que t’intenten colar els venedors inflant els preus. Aixo si, la cabellera de l’Eloi ja comenca a semblar la del Songoku!

Pero agafar una bicicleta per pedalar entre els arrossars i enfilar-se a un pic entre milers i comprovar que l’horitzo n’es ple d’altres pics cada un mes estrany que l’anterior, no hi ha drac magic que pugui realitzar-ho. A mes per fi hem conegut la Xina rural autentica (de la etnia Han o els xinesos que tots tenim al cap), la que es trenca l’esquena traginant arros i provant de fer creure el bufal amb l’arada, la de les cases de fang de teulades ovalades, la dels barrets conics i amples i pantalons per sobre dels turmells, la de cordialitat gratuita enmig d’un entorn fantastic faci Sol o boira espessa.

Es clar que s’ha de pagar el peatge urba i turistic: A Yangshuo no vem poder fardar del ja nostre fluid xines de turista (valid per quatre preguntes, menjar i riure una mica) perque tothom pot mes o menys parlar angles. Hi ha forca academies d’angles i, el nostre couch surfer es propietari d’una d’elles. A canvi de dormir i menjar gratis, et demanen de participar dues hores cada vespre dels English corners, on viatgers com nosaltres parlen amb els estudiants en angles perque practiquin (perdona’ns Shakespeare!). Milers de xinesos deixen lesseves feines cada any i es deixen les retines i els estalvis estudiant angles en academies com la Zhuo Yue English College on amb retols a tot arreu es demana de parlar: Only English! I els seus estudiants en fan cas fins i tot fora de l’escola entre ells. Us imagineu aixo a casa? Quanta gent no ha anat a Londres a estudiar angles i ha tornat parlant un catala de Girona, Balears o el Xava de tota la vida?

No es estrany doncs que amb dos o tres mesos tinguin un vocabulari molt complet i una gramatica mes que correcte, pero dir carrot (pastanaga) encara es una tortura pels pobres estudiants.Es realment admirable la tenacitat i la disciplina, pero tambe la innocencia perque un cop el dominen es troben en un pais que dona molt poques, o cap, oportunitats per treballar o estar en contacte amb l’estranger. Per resoldre-ho vem anar llencant missatges antisistema en els English corners; Despres de tants anys de Mao Ze Dong, a la Xina necessiten una mica de Che Guevara i apracar l’apatia, la por i el conformisme.

A la vegada vem aprofundir mes encara en la psicologia social xinesa i, un cop mes, la por dels xinesos a quedar malament davant del seu entorn. Que et fan fora de la feina, que no estas casat abans dels 30, que alces la veu encara que sigui amb molta rao… Sempre hi ha motius perque parlin malament de tu, aixi que els xinesos han acabat perdent gairebe qualsevol rastre de consciencia individual i nomes compta el col.lectiu i la imatge que dones davant d’aquest. Es desesperant veure com aquestes idees xoquen amb la occidentalitzacio i capitalisme galopant que envaeix la Xina actual. Realment ens van arribar al cor les confessions mes sinceres dels “nostres” estudiants, esperem que s’adonin delpoder que tenen centenars de milions de joves xinesos. Pero per mes informacio sobre la societat xinesa llegiu llibres o espereu-nos que tornem perque n’hi ha per escriure varis fascicles!

I ara toca Vietnam, despres d’una nit a Nanning on el mes interessant que ens va passar va ser que un home xines ens va donar un paper amb una adreca, un nom o ves a saber que, que en algun lloc, moment o el que sigui d’Espanya hem de donar a algu o passar un missatge o fer la vertical perque ni idea de que volia aquell pobre home buscant paper i boligraf i seguint-nos per l’estacio de tren despres de respondre-li que erem de Shi ban ya (Espanya en xines). Nosaltres el guardem perque mai se sap.

Dos mesos i mig a la Xina han donat per molt i per molt poc a la vegada, Xina ens ha entusiasmat, desconcertat, estat indiferent i fins i tot avorrit, pero definitivament es un lloc que te moltes paperetes per convertir-se en desti de futurs viatges. Paisatges i gent totalment oposats conviuen en un pais de tradicio i modernitat, d’opulencia i de pobresa, estimat i odiat, admirat i temut, pero gran en tots els sentits!

La crisi no estressa a ningu a Yangshuo…

… Pero la cosa esta malament i el Follet Tortuga s’ha fet pescador!

Anem a buscar les boles de Drac, doncs!

Sota el pont no hi son…

Sota el riu tampoc

“Heu vist unes boles grogues i brillants?” Cap resposta…

Mirem entre les muntanyes:

Truquem a algunes portes i finestres?

Aqui ningu sap res…

I jo ja estic tan cansada que els nens m’han d’empenyer!

I aquest tambe esta fet pols, pobre…

Lloguem un cotxe?

Tornem a l’hotel!

Aquest deu ser de confianca, no? Ai, si… Segur que no trobarem cap xines dolent per aqui!

Per cert, Yangshuo es aixo: