Couchsurfing experience a Can Yewkong Chin
Despres de 4 dies de relax total a Pulau Tioman estavem decidits a anar costa est amunt “jalan jalan” (depressa). Kuantan semblava el punt intermig ideal per fer-hi nit i visitar algun poble del voltant. Ens vam recordar del projecte Couchsurfing (www.couchsurfing.com) que la germana de l’eloi es va encarregar de fer-nos-en membres. Couchsurfing es una comunitat on-line on cada membre ofereix la seva companyia, els seus coneixements del lloc on viu i, la majoria de vegades, allotjament gratuit a casa seva. A la vegada, pot disposar del mateix dels altres usuaris, sempre que aquests vulguin o estiguin disponibles. Es un projecte molt interessant que val la pena que investigueu ja que es una manera molt enriquidora de viatjar.
Ens vem posar en contacte amb el que ens va semblar el millor amfitrio possible a Kuantan. En Yewkong Chin i la seva familia van superar totes les nostres expectatives, tant, que al final una nit es va convertir en quatre dies durant els quals en Chin ens va introduir a la manera de ser dels xinesos a malasia (un grup molt nombros), al millor de la cuina xinesa i ens va portar a visitar uns quants llocs interessants. Pero es que en Chin a mes a mes ens va oferir el seu cotxe, el seu ordinador i fins i tot les claus de casa… I no ens va deixar gastar ni un ringgit!
Un dels centres budistes mes grans i moderns amb un jardi envoltant un llac i un buda panxut i orellut que donava sort “si li feies pessigoles”, unes coves que feien a la vegada de temple budista i on al fons de tot un buda ajagut hi dormia: Pancing Caves, un mercat de peix fresc malai on les mosques i els gats competien amb els compradors, un taller de Batiks artesanal (una mena de pareos tipics de malasia i indonesia), una llico magistral de taitxi taoista amb un mestre mes panxut que el buda i unes tortugues fugisseres -ja es trist que se t’escapi una tortuga- que no ens van voler ensenyar com ponien ous… Tot aixo gracies a en Chin i compartint-ho amb 3 usuaris mes de Couchsurfing que tambe dormien a casa seva. Com deia en Chin: “24 hours is not enough”, increible l’energia d’aquest home.
Pero si alguna cosa ens canviara la resta de la ruta per asia, aquesta sera la deliciosa Dragon Fruit: una mena de carxofa fucsia protegeix una bola de polpa dolca, sucosa i de color grana intens (ja sabem que el grana ara es un valor a la baixa) que t’omple la boca de sabor… EL COUCHSURFING ES FANTASTIC!
Entaulats amb en Chin, els seus fills i el Ben:
Dim Summmmm…
Tao Pao:
Fish-fly market:
Tauro!!!???
Una captura furtiva al mercat:
Batik o “pareo” de Malasia:
A cal sabater arreglant les xancletes:
budes panxuts ai ajaguts:
Yii wen i Laura:
ei parelleta viatjera!!!! ara feia dies q no sabiem res de vosaltres. Quina bona pinta q té això del couchsurfing no? ara em miraré la web amb deteniment….
La veritat és q ara mateix us he perdut la pista, no se on pareu, però com q foteu una bona cara tremenda no em preocuparé de coses secundàries com saber on sou, sinó q em contentaré sabent q esteu molt i molt bé i q seguiu disfrutant!!
Un petó molt fort!!!!!!!!!!!!! 🙂
Poseu un encens a algun buda de part meva siusplau, necessito pau interior ultimament!!!!!
Tiets, m’ha agradat molt la boca del tauró!
També m’ha agradat molt aquel tan panxut (el Buda) i també el que està estirat!
Me’n vaig a dormir, kiss good night!
ara q m’hi fixo la nena q està amb la laura té uan retirada al ronaldinho no?
i el bru cada dia escriu millor, molt bé Bru! 🙂
Avui hem estat gairebé tot el dia sense Internet a la feina per culpa d’una altra empresa. Millor no diguem els seus noms.
Doncs m’alegro moltíssim que la vostra primera experiència couchsurfing hagi estat tan bona. Ja ho diuen, ja, que en aquesta països al·lucines com n’és de generosa la gent! Ja li heu portat uns regalets? A més, el millor menjar que vam provar a Vietnam era cuinat per una dona xinesa… i les vostres fotos fan babeta! 😀
laia, hauries de veure en bru navegant i ensenyant-li el bloc al seu avi (que no pilla massa el tema), ara ja s’ha tornat un professional: amplia les fotos, tria les que li agraden més i que els hi vol dir als seus tiets, busca els comentaris, s’escriu el nom, i “submiteja”… També fa el seguiment en un mapa i posa gomets…
Vaja, que en aviat ni això li podré ensenyar! (es nota que sóc la seva mare? no massa, oi?)
et vam trobar a faltar… gargotaire!
no, si al final el Bru serà el webmaster del Bruc. El relleu natural de l’eloi s’obre camí des de la tendra edat de 4 anys! pq ara en deu tenir 4 no? aix… com creix la canalla! 🙂
VINDRÉEEEEEEEE, HO PROMETOOOOO!!!!! amb ordinador o sense, això ja es veurà pq encara està a Moià jojojo!!!! no, ara en serio, a veure si l’ultim finde de maig esteu al bruc i vinc a fer-vos La Visita! (potser em porto les maletes i em quedo a viure… en plan: no, jo només passava per aquí…… )
3, laia, 3! però sabem que hi ha un nen que es diu Roger i viu a Sant Cugat que sempre ho fa tot millor 😉
4 a finals de juny (ja t’avisarem, sempre hi ha una segona oportunitat…)
sí, i també va saltant per tot arreu, li agrada el futbol, el tai txi… cal que em preocupi? ara no voldrà anar a l’escola i em demanarà un any sabàtic… aiaiaia
t’esperem!!!!!!! a més a més, podràs jugar a futbol (incubant o no) amb en Bru, que és el que més li agrada fer amb mi (!) al final ja veig que haurem de preparar l’habitació de baix per convidats!:-)
En Bru és un MASTER DEL UNIVERSO!
Per la Laia:
Primens!! Jo hi vaig primer al Bruc!! Ni se t’ocorri colar-te, eh, xateta?? Ara que jo tiro més aviat cap a la Plaça. Seríem veïnes? 😀
Jo a finals de maig estaré currant com una “loca” a casa… 🙁
a casa? pq? ai nena, hem de quedar un dia ni q sigu per fer un cafè, pq aqtes converses de messenger espaiades per 20 minuts entre pregunta i resposta son un pal! jajaja!!
jo volia passar pel bruc el finde del 31/1 de maig/juny…. a veure si m’ho monto bé! 🙂
per cert, vaig anar a fer barranquisme i em vaig recordar de la família Bàrbara i miquel q crec q hi anaven per aragó cada any! 🙂
Cafè? Intentes escaquejar-te dels meus honoraris? (broma interna, ho sento).
Jo en aquestes dates, segur que no puc venir 🙁
eps, laia, aquest cap de setmana estic de curset fora, però els homes de la casa en ppi han d’estar per aquí amb el tema del Bicentenari de les Batalles del Bruc, es fa com un recorregut pels llocs històrics… potser t’interessa passar per veure l’ambient i camianr una mcia (no és la festa, és una altra cosa). Si nó, que t’ho exliquin uns que van fer els cartells, oi parella?
Hola noiets!!
Ara feia uns dies que no llegia la vostra aventura…però ara que ja estic al dia, us haig de dir que m’alegro que, al final, et jalessis tu el dengue Eloi!!
La colla collonuda fa dies que no ens trobem, però us puc dir que estem tots bé i igual, bé menys les 3 més petites que no paren de créixer!! La Rawda està catxondíssima, quasi ni la coneixereu…bé si, segueix sent la conguito! 😉
Ah, per cert una de nova: Publicis ja no està a avgda. Tibidabo, ara estem al Pedralbes Center (al costat del Corte Inglés de Diagonal)…fatal!!
Petonassos per a tots dos!!!
Sílvia
AQUEST ÉS UN POST A RECLAMAR UN POST!!! VOLEM UN POST!!!:d