Rangitoto Island i la cultura Maori
Ahir vem anar a veure uns maoris que feien un espectacle de danses i moviments de lluita tradicionals. El mes espectacular es la Haka, una especie de ball que els preparava per la batalla i intimidava l’enemic. Es tracta de posar-se de cames obertes, cantar, picar-se el cos, fer tremolar les mans i posar cara de mala llet per acollonir al personal. La veritat es que impressionava molt i els nens que hi havia a la sala es van posar a plorar en serie! L’Auckland Museum es espectacular i tenen una part d’hitoria maori i de gents del pacific en general, una part d’historia natural, una altra d’arts i oficis i una part dels Neozelandesos en epoques de guerra. La resta son exposicions temporals. Val molt la pena i l’entrada es “la voluntat” igual que tots els museus de Catalunya, oi?
I avui hem agafat un ferry a fer una excursio a una illa per aprendre a caminar cap per avall! L’illa es diu Rangitoto Island i vol dir l’illa sanguinolenta (perque hi va morir un rei maori en una guerra tribal). No tenim fotos perque no hem pensat fer-ne a baixa resolucio, pero si que n’hi ha una tornant amb el ferry perque us feu una idea de l’estres amb el que vivim.
pd: aqui a New Zealand ens assabentem de tot abans que vosaltres perque anem 12 hores per davant, per aixo els Reis van passar abans per aqui que per Catalunya!
Ja féieu una micamolta ràbia abans de marxar. Quan estàvem a l’aeroport, l’enveja anava in crescendo.. però és que amb la foto dels peuets a la fresca (quin sol!) la ràbia està arribant a límits insostenibles!!
La B. ja és un dels meus contactes al messenger. Entre ella i la M. (i els seus nicks tan breus) sumen més caràcters que tots els meus contactes junts.
Això de “caminar cap per avall”… de què va?
si si ja sabem que fem rabia, jeje. A mes a mes aqui es estiu i ja ens ha tocat el solet!!
Caminem cap per avall perque estem a l’altra punta de mon… you know?
en fi, que dema mati marxem amb la nostra super van a voltar pel nord de l’illa nord.
que cabrooooooooooooons!!!!!!!!!!
ja us dic q entre la foto de la laura a la van i la dels peuetes de l’eloi…. jo això no ho aguanto un any eh!! aaaarrrrr!!!!! com diu la songoku: l’enveja ha arribat a límits insospitats…….
Podria dir q me n’alegro per vosaltres…. podria dir-ho! 😉
per cert, la noed evoluciona favorablement 🙂