Otago
En ruta des del Mount Cook fins a Dunedin hem vist un munt de coses:
Per comencar ens vem integrar en la cultura local participant en una subhasta d’ovelles de la raca Merino, la mes popular a NZ, la majoria de material de muntanya i d’abric esta fet amb aquesta llana. En vem comprar dues i les portem a sobre la furgo, quan fa molt fred a la nit ens hi abracem per escalfar-nos una mica.
Seguiem per la costa i a Oamaru ens havien dit que veuriem els pinguins mes petits de NZ, els Blue Penguins. Al final era una d’aquelles activitats on pagaves i, a la nit quan els pinguins tornaven al cau, els veies passar. No ho vem fer, pero en vem veure un parell que no havien sortit a dins del seu cau!
Per continuar la nostra ruta “pinguinera”, vem anar fins a Shag Point a veure els Yellow Eyed Penguins que, com el seu nom indica, tenen els ulls grocs. Ens vem amagar darrera d’unes bardisses i, cap al vespre van anar arribant d’un en un amb la panxa plena per alimentar els seus pollets (que no es veien). Aquests pinguins estan amenacats per la deshidratacio provocada per la falta de vegetacio, els gossos, gats, fures i altres rosegadors i l’assetjament per part de molts turistes desaprensius que es posen a mirar-los entremig del seu cau i el mar. Per aixo a les illes grans en queden molt pocs i nomes proliferen tranquil.lament a les illes petitetes sub antartiques de NZ.
Nosaltres els vem mirar de lluny i vem anar a veure la lluna plena com sorita de darrera el mar mentre sopavem i xerravem amb una parella (un kiwi i una ex-holandesa) que s’havien retirat i vivien en un autobus de superluxe. El tenien en venda perque ara anaven a fer una ruta per Europa en camprevan (van fer la costa iberica en van durant un any el 2002!). Els vem oferir 3.000 dolars i dues ovelles, pero en demanaven 220.000… No va poder ser.
Vem retrocedir uns quilometre esperant la marea baixa per veure els Moeraki Boulders: UNes pedres rodones que hi ha a la platja de Moeraki. Segons els maoris, son les cistelles de l’aigua i el menjar de la canoa (waka) que els va portar fins a NZ, aquesta canoa es multiplica perque n’hi ha restes petrificades a tot arreu!
A Dunedin hi vem passar per internet i el super i vem anar al Royal Abvatros Centre, on podies veure els nius dels Albatros per un modic preu de 37 dolars per persona. Aixi que ens vem esperar a fora i en van passar uns quants volant que eren igual de macos! Els penya segats d’aquest cap eren espectaculars i abundants en ocells, foques i lleons marins.
Ovelles i compradors:
Vigileu amb els pinguins!
La lluna
Moeraki boulders:
ei, aquell pingüí us va girar la cara!!!!!!!!!!!!!! q descarat no???????? no li vau fotre una colleja?
per cert, com s’arriba a ser ex-holandès? pq per molt q vulguis, sempre ets d’on has nascut no?
en fi, volem una foto de les vostres noves mascotes: les ovelletes! suposo q els noms de les dues son, per una Carmen i per l’altra Sevilla, no????? qualsevol altre nom seria incomplensible! 😐
Jo ja hi he vist restes de civilització perduda entre aquestes pedres. Segurament només són pedres arrodonides pel mar, però sempre seria una bona escusa per anar-hi a investigar… 😉
Perdició, què me’n dius?
Hola nois!! quina enveja que em feu….
Dissabte vàrem fer una calçotada a Can Bonilla i us vàrem trobar a faltar (tot i que haig de dir que també us vàrem criticar de valent) 😉
Avui és el teu aniversari, oi Eloi??
Moltes felicitats!!!
un petonàs
ostres, quines pedres més guais! i curioses…
amb mi tb pots anar a investigar, songoku, que tinc una lupa binocular, binocles, GPS, roba d’abric, tenda…
eloi, x moooooooolts anys! no hi ha res com fer 30 anys a l’altre punta del món, eh? anima, no?
laia, aquest pinguí els hi va donar el millor perfil 😉 nens, no trepitgeu els pinguins, eh!
necessitem info: on estareu la segona quinzena del mes d’agost?
ep noiets,
ja era hora que diguéssim alguna cosa, oi?
però no podia passar d’avui pq he recordat quin dia és, així doncs q “per mlts anys, eloi”.
a vore si a partir d’ara us vaig informant de més coses.
passeu-vos-ho d’allò més bé!