Hola a tothom!

Doncs si, ja som a Borneo, una illa compartida en propietat per Indonesia, Malasia i Brunei. Una de les dues ciutats mes importants es Kota Kinabalu i l’altra, Kuching.

Nosaltres som a Kota Kinabalu per fer tres coses: pujar el Mount Kinabalu (4.095m.), anar al riu Kinabatangan (on es pot veure molta fauna) i bussejar a Pulau Sipadan (una illa amb una paret submarina de centenars de metres de profunditat on es pot veure gairebe de tot). De moment acabem de tornar del Mount Kinabalu amb un exit rotund: hem assolit el cim.

Pujar el Kinabalu es una excursio de dos dies i guiada. Dos dies perque la seva alcada la fa susceptible de poder agafar mal de muntanya i perque el segon tram es fa totalment de nit per questions meteorologiques (sortiem a les 3 del mati!) i, guiada, perque es un parc natural patrimoni de la humanitat (seguretat anti-passerells).

Primerament has de reservar la teva estada via operador de paquets tancats (molt car!) o fer-ho tu mateix amb els que tenen tots els refugis del Parc. Nosaltres vem fer la segona opcio. Hem de dir que intentar que t’informin de les activitats aqui a Malasia es una mica dificil -son mes hermetics que una bombona de gas buta- i no pots estar segur de si el que t’han dit s’acomplira. Aixi que nomes pots fer que confiar que tot anira be. En fi, que vem reservar una nit a un dels refugis i ens vem acostar al Park Headquarters, que s’hauria de traduir com a “finestreta de pagament”; Has de pagar un permis per entrar al parc (15Malaysian Ringits), un permis per pujar (un per cada pic que vulguis fer, 100 MR), una asseguranca (7 MR), un guia (70 MR), i un taxi o llencadora que et porta a la porta del cami (30 MR). “Para todo lo demas, MASTERCARD”.
Si a mes vols que et portin la motxilla hi ha uns portadors molt soferts que arriben a carregar fins a 30 o mes kilos! No cal dir que fins aqui no hem arribat, som turistes, pero no tant…
Aixi que un cop tot pagat i autoritzat hem anat a recollir el nostre dinar (vem reservar tambe apats i mai ens en penedirem… Quins tiberis ens hem fotut a la muntanya!) i hem agafat el taxi amb el guia Francis i cap a les portes del cami falta gent. La caminada del primer dia es de 6 Km i l’hem fet en 2 hores, de pujada continua i sota la pluja fins al refugi de Laban Rata (segon tiberi). A les 19.00 intenta adormir-te per llevar-te d’hora l’endema… Impossible per nosaltres!
A les 3 de la matinada comencem a caminar amb els frontals sense saber per on anem i anem avancant seguint una corda enorme enganxada a la roca. El nostre guia ens ha vist forts i ens fa avancar a tothom a tota pastilla… Tant que al final despres de sortir els ultims fem el cim els primers “you are number one” diu en Francis tot orgullos. Aixo eren les 5 AM i ens toca esperar una horeta i una mica mes a que surti el Sol: ES-PEC-TA-CU-LAR! Hem vist sortides de Sol boniques a NZ, pero des de dalt d’un cim de 4.000m es una altra historia. Un cop acabada la sortida i fetes les fotos, avall que fa baixada: esmorzar al refugi de nou (tercer tiberi) i mes avall fins als Headquarters on fem l’ultim tiberi de buffet lliure envoltats d’un grup de Costa Vacaciones amb catalans, italians i algun angles. Fins i tot tenim un certificat molt curios i guapo conforme hem assolit el cim, el nostre primer 4.000!
Volem deixar constancia que el nostre guia era un noi de 22 anys molt eixerit i un tros de pa que ens ha explicat moltes coses sobre la gent de Malasia, i nosaltres sobre la gent de Catalunya, i amb qui hem gaudit encara mes de la nostra ascensio! Li hem ensenyat a dir “som-hi nois!” perque a tooooot el Mon quan dius que ets de Barcelona o d’Espanya (si, ho diem) tothom et diu: “vamos, amigo!” o similars…
Despres de tot aixo tornada amb un mini-bus public que creua la zona nord de Borneo, apretats i amb l’Eloi aguantant una bombona de Gas de Petroli Liquat de 14 kg plena que tenia al costat. Al final, pero resulta que aquests busos son gairebe a domicili i l’hem fet parar davant del Hostel, jajajaja!
Dema descans i reservar el creuer pel riu Kinabatangan per arribar-nos-hi dema passat!

Es fa de nit a Laban Rata:

“You are number one!”

Fent-se de dia al cim:

Avall que fa baixada:

Plantes carnivores (gireu el coll perque no podem girar la foto!):

“You are number one!”. Resultats de l’ultima cursa al Mt. Kinabalu… Els catalans correm molt, que li diguin al Carod!